Des del mateix any 1995 en què es constitueix la Coordinadora Salvem el Botànic, recuperem ciutat, desembre ha sigut un mes que sovint hem utilitzat per a eixir al carrer amb el format Pares i Mares Noël, per tal de cridar l’atenció reivindicativa sobre els objectius de la plataforma.

La moguda s’ha repetit en 1996, 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2008 i 2009.

Enllaç a una galeria amb fotografies

Alguns exemples:
Nadal 2009
Nadal 2008
Nadal 2002

————-

València – Nadal 2009

ELS/LES NOËLS VERD@S DE SALVEM EL BOTÀNIC revisiten els Reis de l’Orient a la plaça de l’Ajuntament

Majestats, venim a lliurar-vos una vistosa ofrena floral i a dirigir-vos unes paraules, en part d’agraïment i en part de noves peticions, sempre amb la vista posada en la recuperació paisatgística, verda com nosaltres, de l’entorn del Jardí Botànic de València, que passa pereradicar tota amenaça edificadora als antics jardins del Col·legi de Jesuïtes.

Són quinze anys d’existència activa perseguint un gran somni, compartit amb una  ciutadania capaç de vèncer el justificat escepticisme endèmic que tant li pesa. Un somni que és possible fer realitat. Potser haurem de fer alguns esforços més, però pensem que podem rematar la feina amb èxit. La vostra ajuda podria ser una falca més per tal d’aconseguir el somni.

El Nadal passat us contàvem que al llarg dels anys, a banda de divulgar i revaloritzar aquest entorn i reivindicar-lo una i altra vegada al carrer, amb l’ajut de l’art i de la cultura, mobilitzant l’activisme ciutadà, havíem procurat avançar-nos sempre unes passes per tal de fer-hi propostes constructives. Us contàvem que havíem aconseguit finalment el reconeixement legal dels valors del lloc amb la declaració de Bé d’Interés Cultural, que havia d’instituir, amb un Pla Especial de Protecció de l’Entorn, un nou marc urbanístic coherent, eradicador d’edificabilitats fora de lloc. I us demanàvem aconseguir de l’Alcaldessa la tranquil·litat que donaria la Suspensió de Llicències prevista per la Llei per a eixos processos.

Creiem que hem fet els nostres deures cívics: hem acudit als mitjans de comunicació per a divulgar possibles solucions; hem portat el litigi en Cassació davant el Tribunal Suprem donant marge així per a la negociació d’acords; vàrem reclamar l’atenció de les autoritats amb la Crida Cívica realitzada el passat 15 de maig just davant l’espai que ara ocupeu; i hem estudiat alternatives per a negociar el trasllat de l’edificabilitat prevista a Jesuïtes a un altre lloc.

Respectades Majestats, no heu aplegat a concedir-nos la Suspensió de Llicències, però sí heu tingut en compte el nostre esforç amb dues compensacions ben positives:

1)     Tot i els discursos polítics d’enfrontament, tant el Govern com l’oposició municipals s’han decantat sense embuts per la negociació eradicadora de tota edificació i per què els terrenys alberguen l’ampliació del Jardí de les Hespèrides

2)     El promotor de l’hotel no ha donat passes legals amb finalitat edificadora (no ha demanat reprendre el procés de concessió de llicència) i ha assajat la via negociadora que fins ara rebutjava. Ens felicitem per tal rectificació.

Com a conseqüència immediata, un any més la ciutadania ha pogut gaudir d’aquest valuós paisatge, parcialment descurat però rescatable, sense veure’l malmès per cap edificació. I té motius per a pensar que el somni de veure’l definitivament salvaguardat i millorat, com herència digna a les generacions futures, està més prop que mai.

L’Ajuntament sembla que s’ha posat les piles negociadores. Sabem que hi ha alternatives bones per a totes les parts, sense cost per a les butxaques ciutadanes i amb capacitat de satisfer qualsevol empresari que no siga sectari ni profitós. Estem expectants, vigilants i actius: hi ha instruments legals per a rescatar la totalitat del paisatge de Botànic-Jesuïtes. No anem a confondre la cortesia negociadora amb la inhibició irresponsable. I si la negociació encalla, mai acceptarem que es disfresse de fatalisme legal la retirada o fracàs de les nostres autoritats. Traurem forces per a la resposta.

Amb aquesta disposició us demanem, Majestats, que poseu seny a la negociació i que intercediu per a culminar-la amb un acord, just i raonable, que resolga definitivament  el conflicte sense perjudicar el patrimoni cultural ni l’econòmic de la nostra ciutat.

————-

València – Nadal 2008

TORNEN ELS/LES NOËLS VERD@S DE SALVEM EL BOTÀNIC PER INTERCEDIR DAVANT L’ALCALDESSA
(o, si s’escau, davant els Reis de l’Orient, que estan de pas a la plaça de l’Ajuntament)

Senyora alcaldessa, regidores i regidors de l’Ajuntament de València, govern i oposició, benvolguts i benvolgudes periodistes, respectats senyors ses Majestats de l’Orient, tots radicats avui a la plaça de l’Ajuntament:

Des del 1995, els/les Noëls Verd@s de Salvem el Botànic venim fent aparicions nadalenques esporàdiques com a intermediaris de les peticions ciutadanes per a la valorització i recuperació paisatgística, verda com nosaltres, de l’entorn del Jardí Botànic de València, més concretament dels antics terrenys d’entrada al Col·legi de Jesuïtes.

Hem sobreviscut a la competència d’una rèplica comercial de telefonia mòbil ja extingida i al pas de tretze anys en què hem adquirit corporeïtat per a donar repercussió mediàtica al desgranament de passes, empentades una a una, que les Administracions Públiques havien de practicar per tal de reconéixer legalment uns valors, considerats obvis per la ciutadania -i finalment interioritzats per la classe política- que han de ser objecte d’una protecció coherent. Amb molt d’esforç i perseverança, donades les inèrcies i sectarismes que massa sovint condicionen el govern de la nostra ciutat, hem procurat avançar-nos als esdeveniments davant la passivitat -en ocasions ‘inhibició activa’- de les nostres autoritats: proposant alternatives, obrint vies, generant oportunitats i animant a l’exercici de les seues responsabilitats. Així s’ha mantingut fins ara l’entorn inedificat, preservant un dels paisatges identitaris més significatius de la ciutat mentre aconseguíem mantenir operatives les possibilitats legals i pràctiques d’una recuperació definitiva, en concordança amb els requeriments actuals de la Llei.

Al 2006, culminada en octubre la declaració de Bé d’Interès Cultural en favor del Botànic i davant l’exigència inexcusable de què l’Ajuntament preparara un Pla Especial de Protecció eradicador de qualsevol amenaça edificatòria, preníem la paraula en l’últim Ple per a debatre, a instància nostra, una moció presentada per l’oposició exigint aquest compliment legal. Era la nostra carta pública, una petició al fòrum més representatiu de la democràcia electiva, on la formalitat hauria de ser més que un posar i on totes les propostes haurien de tenir la millor consideració en benefici de la ciutat. Per desgràcia, a banda de la desatenció manifesta a l’esforç declamatiu del nostre delegat per part dels regidors de govern, la moció no va aplegar a votar-se davant les paraules de l’edil d’Urbanisme: “…ya se ha encargado al servicio de Planeamiento el Plan Especial de Protección del entorno del Botànic, declarado Bien de Interés Cultural el pasado mes de octubre”, i a més presumia que “la Ley de Patrimonio todavía nos da de tiempo un año para aprobar ese plan vinculado a la declaración BIC del Botànic”. Dos anys després queda acreditat l’engany d’aquell dia a la representació ciutadana, així com l’incompliment dels terminis legals tan sabuts i exhibits per qui havia de satisfer-los.

Aquestes denúncies i decepcions no signifiquen que no s’haja avançat gens ni que hi haja motius per al pessimisme. Hi ha camp per a prosseguir en positiu. En febrer del 2007 va entrar en vigor una Modificació de la Llei de Patrimoni tan protectora dels entorns de BIC que ha posat en qüestió -mitjançant uns criteris de redacció de l’obligat Pla Especial de Protecció que passen a ser norma d’aplicació directa mentre es fa el Pla- la pròpia normativa provisional de la declaració BIC del Botànic. Per fi el 2008, més enllà del termini d’un any establit per la nova Llei, l’Ajuntament ha contractat la redacció del Pla Especial en un lot junt a la resta de BIC de la ciutat; una ferramenta que, segons es tramite, podria eternitzar-se, però que és l’adequada per a solucionar el problema.

Amb aquest panorama a la vista, el govern municipal ja no té excuses. Està en marxa l’instrument legal que, amb coherència amb els seus requeriments, permet donar cos a la voluntat de l’alcaldessa manifestada públicament per boca del regidor Alfonso Grau (24.07.2008, declaracions a Ràdio 9: “…la decisión, que ya la explicó la alcaldesa hace un tiempo, es llegar a algún acuerdo para no levantar ahí ningún edificio. La opinión del Ayuntamiento es ampliar ahí el Jardín de las Hespérides. No vamos a poner el Jardín de las Hespérides en la terraza del hotel, evidentemente…”).

Però això no es fa per art d’encanteri. Cal ser conseqüent i fer gestió municipal activa per aconseguir-ho. Recordem que el promotor hoteler ha presentat una nova versió del seu projecte i que, malgrat la maliciosa tramitació i la tosquedat tècnica de la seua presentació, si finalment compleix els requeriments formals haurà de rebre una resposta, aprovadora o rebutjadora, de les Administracions competents: Ajuntament de València, Direcció General de Territori i Paisatge i Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Per això, donat que està redactant-se el Pla Especial de Protecció d’eixe àmbit, el que pertoca és DICTAR, conforme a Llei, la SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES DE DEMOLICIÓ I NOVA EDIFICACIÓ, de manera que cap tràmit d’aquest nivell pertorbe els treballs de redacció del referit planejament ni impedisca, per la via dels fets, satisfer els objectius de recuperació que, segons la legislació patrimonial (Art. 39.3.e: Cap intervenció no podrà alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de la zona ni pertorbar la contemplació del bé. La regulació urbanística procurarà a més la recuperació d’aquells valors arquitectònics i paisatgístics acreditats que s’hagen vist afectats amb anterioritat a la declaració), s’han de posar allí en pràctica.

A partir d’ací seria lògic negociar una compensació urbanística justa dels drets del promotor en un altre indret no conflictiu, aprofitant la revisió del Pla General actualment en curs.

Fa exactament una setmana, vam presentar la petició de suspensió al Registre d’Entrada. Ara li donem ressò públic lliurant la present carta, per via directa a la nostra alcaldessa o, si de cas la distància del poder (recordem que en catorze anysmai no ha accedit a entrevistar-se amb Salvem el Botànic) ‘no li ho permet’, ens empassarem l’orgull i ens adreçarem als nostres competidors ‘aconseguidors d’il·lusions’: els Reis de l’Orient, que tirant de pressupost municipal -ben al contrari que nosaltres- aquests dies s’allotgen privilegiadament al bell mig de la plaça principal.

Que vinga la màgia nadalenca en forma de merescut regal: SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES A L’ENTORN DEL BOTÀNIC I CONFECCIÓ DE PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ QUE ERADIQUE TOTA NOVA EDIFICACIÓ EN ELS ANTICS TERRENYS DE JESUÏTES!

Amb el convenciment d’aconseguir-ho, us desitgem un bon any 2009
Els/Les Noëls Verd@s del Botànic
València, 29 de desembre de 2008

————-

València – Nadal 2002

CARTA ALS REIS DES DEL BOTÀNIC

Se’ns va l’any 2002 -ja en són 200 els que compta el Jardí Botànic de València- sense que els màxims responsables de l’Ajuntament i de la Generalitat hagen aprofitat el bicentenari per gestionar el rescat definitiu dels anomenats terrenys de Jesuïtes per a la ciutat. Pel contrari, la seua passivitat està en la base -ho diu el propi Tribunal Superior de Justícia- de la incomprensible sentència que no veu inconvenient patrimonial a l’edificació d’un macrohotel de 44 m. (com una finca de 15 plantes!) en una zona triplement protegida: entorn del Jardí Botànic i de l’Església de Sant Miquel i Sant Sebastià, junt al Col·legi de Jesuïtes, dins el Conjunt Històric declarat de València.

Entre les mancances municipals constatem que, segons el PGOU de 1988, l’ordenació urbanística segueix sent provisional a l’espera d’un Pla Especial de Protecció, document exigit formalment per un Conveni Marc signat per l’Alcaldessa en 1994 amb la Conselleria de Cultura i obligat legalment amb terminis imperatius (d’un any!) amb la nova Llei del Patrimoni Cultural Valencià de 1998. Però l’Ajuntament ha menyspreat els nostres recordatoris i defuig la seua obligació, perquè sap que edificar sobre uns terrenys històricament lliures seria clarament incompatible amb els criteris lògics d’un Pla protector.

Entre les mancances autonòmiques remarquem la no culminació de l’expedient declaratiu del Botànic com a Bé d’Interès Cultural (més de 20 anys en tràmit, tot i que l’esmentada Llei, en vigor des del 98, regula uns terminis concrets) deixant el seu entorn sense la normativa protectora específica exigida; la no reclamació a l’Ajuntament de la redacció de l’esmentat Pla protector, i la insuficient defensa que els serveis jurídics de Presidència han exercit en suport de la denegació que l’any 2000 va dictar Cultura contra les pretensions edificatòries del promotor barceloní Antoni Mestre.

Volem creure que darrere d’aquestes omissions no hi ha cap orientació política dirigida a afavorir interessos privats i que no es pretén avalar una errònia solució falsament equidistant -l’edificació de l’hotel sobre uns terrenys lliures i beneficiant-se del Jardí de les Hespèrides, del Botànic i del Col·legi jesuïta, pràcticament en exclusiva!-, quan els espais patrimonialment sensibles no admeten solucions a mitges; menys encara si comporten afeccions evitables i s’aprofiten de les arques públiques.

Avui tenim uns sobrecrescuts drets edificatoris amenaçant una zona que la ciutadania creia protegida i porta anys reivindicant que es preserve. Però la postura ciutadana contra l’edificació no afluixa, com han constatat els mitjans polsant l’opinió pública i com s’ha vist amb l’èxit de l’Abraçada per un Espai Lliure del passat 15 de desembre. Al carrer se sap que els drets urbanístics de Mestre es poden materialitzar sense afectar a tan sensible lloc, sempre que els poders públics acrediten una clara voluntat política mitjançant la seua autoritat.

En els vertiginosos temps actuals, en els que veiem anunciar oficialment l’inici d’una guerra amb unes setmanes d’anticipació, o passar de la glòria a l’infern en els pocs mesos que van d’un congrés polític a l’enfonsament d’un petroler, potser semble una irritant ingenuïtat fiar el compliment de tals anhels a la voluntat i savoir faire d’uns Mags d’Orient immersos en complicades tasques de recomposició i preparació de la contesa electoral. Però nosaltres, amb constància i esgrimint raons, escrivim per enèsima vegada aquesta il·lusionada missiva als nostres particulars Reis Mags. A l’Alcaldessa de la nostra ciutat, Rita Barberà (que en més de 7 anys no ha trobat ocasió per a rebre’ns!); al President de la Generalitat José Luis Olivas (que ara pot reparar el silenci del seu antecessor!) i al Conseller de Cultura Manuel Tarancón (que no ha parat de patir canvis al seu Departament de Patrimoni!). Vostès són govern i a les seues mans tenen la solució, definitiva i satisfactòria, a un problema patrimonial que València arrossega tan negativament des de fa més de 30 anys.

Recordem una vegada més els camins legals (la declaració de BIC en favor del Jardí Botànic i del seu entorn, amb la consegüent modificació del planejament en forma de Pla Especial de Protecció), administratius (és notori que el projecte no s’ajusta a les condicions de llicència municipal), econòmics (una bona part dels terrenys afectats -els millor situats comercialment- són municipals i foren aconseguits per a ús i destinació públiques amb onerosos dispendis) i polítics (el paper de la persuasió i la compensació) que l’Administració pot emprar si de veritat vol resoldre la qüestió. Per la via actual estem segurs que no s’arreglarà; i de consumar-se l’amenaça -espoliació en termes legals-, serà vista per sempre com una penosa herència d’aquests dies i per tant, obra imperdonable dels actuals responsables que l’haurien animada o consentida.

València, 31 de desembre de 2002