Intervencions al Ple Municipal de l’Ajuntament de València de 29 de desembre de 1998

A) sobre la Modificació del Pla General

EL CONFLICTE DE JESUÏTES NO S’HA TANCAT:
ENS ANUNCIEN UN JARDÍ, PERÒ ENS PLANTARAN UN HOTEL

Senyora alcaldessa, senyores i senyors regidors, ciutadania de València:

El govern municipal, responent a la gran pressió exercida des de 1995 per la ciutadania de València contra “les Torres de Jesuïtes”, ha pactat no fer-les, però manté i incrementa els drets d’edificació d’EXPOGRUPO, del barceloní Antoni Mestre, qui projecta un hotel de més extensió, aprofitament i volum, en la meitat dels terrenys.

De nou es vol edificar sobre l’antic jardí d’entrada i de jocs del Col·legi de Jesuïtes. Això significa interferir, de manera greu i irreversible, sobre el paisatge protegit del Conjunt Històric de València i dels entorns també protegits de l’Església de Sant Miquel i Sant Sebastià i del Jardí Botànic. Mentrestant, vostè Senyora Barberà s’apresta electoralment a inaugurar, en l’altra meitat, l’anomenat Jardí de les Hespèrides. Perdone que li neguem qualsevol aplaudiment.

Així, una negociació inicialment positiva, ha esdevingut un engany. On abans amenaçava l’alçària, ara amenaça alçària i amplària. Pel seu consentiment i complaença vostès seran els responsables, no sols de què s’edifique en un espai protegit, sinó també de què s’haja passat d’una superfície de 3000 m2 on podia haver un hotel de 7 altures, a una superfície de 5000, dels que 3500 són per a “plantar” una falla d’11 altures. Mai entendrem el desequilibri.

¿Com pretenen donar compte del final feliç d’un conflicte quan estan presentant públicament l’obertura d’un altre més escandalós encara? Un nou conflicte que ja mai més podran justificar com una herència dels seus antecessors, ja que serà fruit exclusiu de la seua penosa intervenció.

¿Per què no expliquen les pegues patrimonials d’increment injustificat d’edificabilitat hotelera i de pèrdua de nivell dotacional que el Subsecretari d’Urbanisme els va fer aplegar sobre la proposta? ¿Per què no expliquen com han claudicat davant la cobdícia del Sr. Mestre que s’aprofita del nostre esforç i del nostre patrimoni com si fos seu, amb una xuleria inadmissible que afronta els interessos i els representats públics de la ciutat?.

No hi ha cap explicació raonable. Finalment tiren per terra fins i tot el crèdit que s’havien guanyat en encetar les negociacions. Una vegada més afirmen que el tema està resolt oblidant que també en el passat es deia el mateix en defensar els primers convenis. Repeteixen les errades i fan de la seua tossuderia una qüestió partidària i intocable. I llancen a perdre el crèdit de la Generalitat, que devia ser garant de la protecció establerta per la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. Segons eixa Llei, ni les Tres Torres d’abans ni l’Hotel d’ara, ni cap proposta que no recupere l’enjardinament total dels terrenys és autoritzable.

Vostès es queixen de la judicialització de la vida política, i dins d’ella de la criminalització de les accions d’un govern elegit democràticament. Nosaltres ens queixem precisament del mateix però amb un altre sentit: Per manca de democràcia participativa i per manca de respecte del marc legal que també obliga als governants, hem de recórrer una i altra vegada als tribunals. Sobre aquesta Modificació de Pla també ho farem. Vostès ens obliguen. Són vostès qui utilitzen la justícia com a ferramenta política, confiant en la seua lentitud i costos, per a fonamentar injustificables fets consumats.

Ens anuncien un jardí però ens “plantaran” un hotel. Davant la seua demagògia i el marketing electoral, seguirem amb la nostra resposta: NI TORRES NI HOTEL: TOT JARDÍ!

B) sobre les compensacions als propietaris

RES NO SERIA CAR SI L’OBJECTIU S’ASSOLÍS.
RES NO ÉS BARAT SI L’AGRESSIÓ ES MANTÉ.
SEMPRE CALDRÀ RESPONDRE DE L’ÚS DELS CABDALS PÚBLICS.

Senyora alcaldessa, senyores i senyors regidors, ciutadania de València:

La nostra Coordinadora sempre ha emplaçat als responsables públics, per a què establiren justes compensacions amb els propietaris dels terrenys que foren Jardí dels Jesuïtes, per aconseguir l’alliberament total de l’amenaça edificatòria i guanyar-los per a la ciutat recuperant el seu paisatge patrimonialment protegit i possibilitant reintegrar-los dins d’un sistema cultural presidit pel Jardí Botànic

Per això aquesta Coordinadora va encomanar a una Càtedra especialitzada el primer estudi econòmic seriós i el va oferir a les autoritats com una referència. L’Ajuntament l’ha rebutjat i ha preferit assumir d’acord amb la propietat una posterior avaluació desenvolupada per un altre Departament de la mateixa Universitat encara que representava una duplicació de costos per a les arques públiques. Davant de tan greu divergència, no sobraria mostrar la independència de la iniciativa pública encomanant una tercera peritació solvent.

Sobre el Conveni amb ENTREAVENIDAS, vostès avaluen en quasi 3.500 milions els drets a compensar i taxen bens municipals i requalificacions de terrenys per a donar-ne satisfacció. Ara, darrere de l’aprovació del nou marc urbanístic ens convoquen per a formalitzar l’intercanvi. Però eixe mateix marc urbanístic és el que permet a EXPOGRUPO ampliar la seua quota de guanys, de manera que li estan regalant 800 milions en m2 aprofitables, a banda dels beneficis que obtindrà si aconsegueix edificar en solitari en un lloc tan privilegiat.

Per a nosaltres és molt difícil posar preu al rescat d’un espai protegit, doncs ben segur que en ser irrepetible, el futur sempre dirà que pagava la pena qualsevol cost per aconseguir-ho. El cas del llit del Túria o el de la Devesa del Saler, són exemples històrics. Però aquesta consideració no permet justificar l’enriquiment injust d’especuladors urbanístics que juguen en la ruleta dels canvis de planejament.

Deixen de contar la història en clau electoral. Que vostè Senyora Barberà, haja emprat la mateixa tècnica del Sr. Pérez Casado de minvar el volum de la bestiesa, tampoc aconsegueix resoldre el problema.

Un poc de recordatori per a la humilitat política mai ve mal. Relativitzem les noves fites. Amb les actuals negociacions s’assoleix una reducció magra, propera al 15 % respecte al planificat als anys 70. Reducció que ha requerit generoses compensacions avaluades en uns 3.500 milions i ha inflat les previsions d’ocupació, edificabilitat i volum. El grup EXPO rep així un afegitó de beneficis directes avaluables en 800 milions, i d’altres indirectes en gaudir en solitari d’un lloc privilegiat.

Cal repetir que estem davant d’una oportunitat més perfilada i factible que mai, sobre un tema que sols necessita per a fer-se realitat una empenteta menuda, no aplega al 10% de la ja emprada. Es tractaria de l’alliberament total dels terrenys per a rescatar definitivament un paisatge singular protegit, alhora que permetria ampliar notablement el Jardí Botànic de cara al Bicentenari de l’any 2002.

Si rectifiquen i reorienten l’acció pública per eixe fi ens tindran al seu costat. Si no ho fan esperem que amb la nostra persistent i constructiva oposició, pugam oferir-los, a vostès o als qui vinguen darrere, noves oportunitats per a fer-ho. Seguirem amb el nostre treball doncs les passes precedents ens han demostrat que paga la pena lluitar. Si no apleguem a temps vostès seran els responsables!