Dirigit a: 

  • CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AIGUA, URBANISME I HABITATGE
  • CONSELLERIA DE CULTURA I ESPORT
  • AJUNTAMENT DE VALÈNCIA
  • COL·LEGI TERRITORIAL D’ARQUITECTES DE VALÈNCIA
  • EXPOGRUPO, SA

València, 31 de juliol de 2008

‘Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat’, en relació al procés “Informació pública de l’Estudi d’Integració Paisatgística i Pla de Participació Pública del projecte bàsic d’hotel 5 estrelles a Gran Via Ferran el Catòlic, núm. 80/cantonada amb passeig de la Petxina. Començament de les activitats del Pla de Participació”, publicat al DOCV del dia 24.07.2008 per part de l’empresa promotora Expogrupo, SA, així com en relació amb la sol·licitud d’autorització patrimonial del referit projecte presentada a la Generalitat Valenciana, Direcció Territorial de Cultura i Esport, en data 18.07.2008 i, igualment, en relació a altres possibles tràmits urbanístics o de llicència que amb similar finalitat puguen donar-se davant la present Administració, vol manifestar:

1) La definició i protecció del paisatge, d’acord amb la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i d’acord amb el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana, és una tasca i responsabilitat públiques indefugibles, atés que, segons aquest últim indica “El Consell reconoce que el paisaje constituye un patrimonio común de todos los ciudadanos y es elemento fundamental para su calidad de vida, que debe ser preservado, mejorado y gestionado”, apuntant la necesitat de controlar ‘les incidències’ que puga patir mitjançant l’aplicació de ‘polítiques de paisatge’.

2) En aquest sentit és incomprensible que un particular puga utilitzar el DOCV per posar en marxa un procediment d’informació i consulta pública, taxat en la legislació urbanística, sobre un Estudi d’Integració Paisatgística i un Pla de Participació que ha elaborat unilateralment. Ni tampoc és comprensible,  per tant, que això tinga cap efecte legal si prèviament no ha aconseguit la validació de continguts i procediment per part d’una administració pública competent com seria la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, la qual, en tot cas, haurà de pronunciar-se finalment amb l’alta probabilitat de fer retrotraure totes les actuacions. Que en aquest moment el Consell encara no haja editat ‘Guies de Participació Pública en Paisatge’ i que l’Ajuntament encara no haja enllestit els ‘Programes de Paisatge’ (que ha d’incloure en la revisió del Pla General en curs, i que haurà de derivar en ‘Programes d’Imatge Urbana’ i, si cal, ‘Programes de Restauració Paisatgística’, per a la gestió i posada en vàlua d’àmbits d’identificació i caracterització patrimonial i urbana com el que ens ocupa), ni justifica l’arbitrarietat del plantejament del promotor ni la inhibició de les administracions tutelars, comportaments aquests que poden desembocar en un procés frustrant o inútil, amb independència del cost econòmic i de la intenció de qui el promou. Des d’aquest punt de vista, ja de bestreta se’ns fa difícil d’acceptar que tot el procés estiga centralitzat en una webdel promotor, sense cap control extern -ni de l’Administració ni merament notarial- que puga garantir la independència i rigorositat no ja del plantejament -que ja hem discutit-, sinó del propi procediment. Si açò es legal i té cap conseqüència com una manera d’avalar la intervenció, ens sembla senzillament una paròdia dessubstanciadora de la finalitat de la Llei.

3) La lleugera observació de la documentació consultable ens descobreix una relació important de requisits burlats, incomplits i altres directament transgredits de la legislació del paisatge que podem exemplificar en diverses qüestions, sense entrar en formalismes ni en l’articulat legal. Ens referirem, sense renunciar a una anàlisi més exhaustiva a l’hora de participar com part interessada en les audiències, al·legacions o recursos que les Administracions competents hagen de facilitar-nos plantejar en el seu moment, sols a unes quantes:

  1. a) En relació a l’Estudi d’Integració Paisatgística:
  2. No s’aporten seccions del projecte, ni relacions mesurables d’escala respecte de les edificacions del seu voltant i els punts de visualització.
  3. No es desgranen els camps visuals.
  4. No s’ofereixen imatges comparatives del paisatge entre la realitat actual i la proposada.
  5. No s’aporta cap documentació històrica -literària, fotogràfica i cartogràfica- del lloc.
  6. No s’inclouen dades de catalogació patrimonial dels immobles veïns (com ara la catalogació urbanística del Col·legi de Sant Josep des de 1988 i la recent adscripció patrimonial, per Llei del 2007, de Bé de Rellevància Local, implicant-ne la vinculació del seu antic recinte com entorn propi del qual els terrenys eren jardí i pati de jocs).
  7. No es plantegen Unitats de Paisatge relacionades amb el conjunt Botànic-Jesuïtes, malgrat citar-se expressament en la documentació, ni tampoc amb la globalitat de la façana septentrional vers el Túria del Conjunt Hc. declarat de València (BIC des de 1993, incoat des de 1978), del qual no es dóna cap notícia.
  8. No es dóna raó de la multiplicitat de vistes i panoràmiques de percepció pública que els hi corresponen… Per contra es presenten comptades representacions virtuals de la inserció paisatgística de la futura edificació amb poca varietat de punts de vista i que no resulten prou fidedignes per incorrecta ubicació de l’immoble, per escala desproporcionada respecte de les edificacions preexistents, donant a entendre una dimensió aparent menor i un allunyament relatiu major respecte del front real  de l’observador; també per utilització d’un grafisme confús que tendeix a reduir dimensionalment el veritable impacte paisatgístic i a fragmentar materialment la forta presència urbana que realment tindria l’edifici en paraments, composició i fenestració.
  1. b) En relació amb la participació pública:
  2. No es justifica la metodologia, nivell tècnic, abast i mitjans de consulta de cara a la representativitat del seu resultat.
  3. No es detallen ni per aproximació les institucions i administracions a les que mínimament i de manera obligada s’hauria de dirigir el procés.
  4. No s’articulen i expressen, com resultaria indefugible, una sèrie de garanties inqüestionables sobre la independència i rigor en la seua posada en pràctica… Pel contrari, es parla d’enquestes aleatòries a la ciutadania fetes al carrer des de les instàncies de la promotora o mitjançant la seua web on, per començar de manera tendenciosa i manipuladora (p.e. fent reduccionisme de la protecció de l’entorn del Botànic a la manca d’afecció d’ombres d’edificació sobre les espècies vegetals, o fent interessada confusió entre paisatge, sostenibilitat i respecte mediambiental per tal de publicitar un ‘disseny’ com si amb això la interposició paisatgística del seu volum no anara a produir-se), la primera pàgina presenta amb lloances la iniciativa donant a entendre que s’han atés les exigències legals.
  5. Es bateja una Unitat de Paisatge com ‘UP1. Urbà residencial eixamples’ en comptes de referir-la als equipaments històrics i actuals, en bona mida de predomini arbori/vegetal (Jardí Botànic, antic recinte enjardinat Col·legi de Sant Josep, Jardí de les Hespèrides, Gran Via, Jardí del Túria, Museu Torres Sala, Associació Valenciana de Caritat, Església de Sant Miquel i Sant Sebastià…) que la caracteritzen.
  1. c) Per últim ens referirem al període d’informació i participació pública que no hauria de fer-se coincidir amb el període vacacional per excel·lència, el ple del mes d’agost, moment en què, no sols bona part de la ciutadania gaudeix del descans anual, també ho fan les institucions consultives en matèria de patrimoni (les Universitats valencianes, el Consell Valencià de Cultura, la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles) o d’urbanisme i arquitectura (el Col·legi Oficial d’Arquitectes, p.e.) mentre que les administracions relacionades funcionen al ralentí, de manera que fa impensable un pronunciament espontani -ja que no se les ha detallat en una llista d’obligada consulta- dins del termini autoestablit pel promotor.

Fetes aquestes observacions, hem de donar per suposat que en el seu moment la Direcció General del Paisatge ho qüestionarà. D’altra banda, donades les circumstàncies, amb un procés totalment obert i d’incert futur en el qual la Conselleria de Cultura òbviament hauria d’estar pre-consultada, ¿com pot lliurar-se amb solapament temporal el projecte bàsic de la hipotètica edificació amb l’encomana d’autorització patrimonial? ¿És que no es pensa que haja de canviar-se res a resultes del procés, o serà un pur formalisme?

I respecte de l’opinió pública, posats a detectar-la mitjançant enquestes sobre un camp aleatori d’entrevistes al carrer o formularis d’internautes, ¿no resulta més representativa la ja manifestada per les més de 60.000 signatures certificades notarialment que foren lliurades a les administracions públiques fa ja més de deu anys i que, amb independència del projecte edificatori que aleshores rebutjaven, ho feien, entre altres raons, per tal d’evitar ‘Una mutilació de la identitat cultural i física -trencament del centenari paisatge urbà- de la Ciutat de València declarada Conjunt Històric’? Seria bo, d’acord amb les recents declaracions de l’Alcaldessa Rita Barberà i del Primer Tinent Alfonso Grau que han manifestat  públicament la seua voluntat de no edificació d’aquests terrenys a la fi d’ampliació el Jardí de les Hespèrides fins a la Gran Via, evitar també, com aleshores es deia, per la protecció patrimonial del lloc‘Un frau dels responsables públics front les confiades expectatives de les ciutadanes i ciutadans a qui pel vot representen’ ¿Hem d’oblidar que els qui subscrivien aquell text concloïen donant el seu suport ‘per tal d’aconseguir que aquests terrenys es reintegren al servei de la ciutat i de la ciutadania, harmònicament amb el Botànic i amb el Conjunt Històric on pertanyen’? Aplegats a aquest punt del debat si no hi ha prou dubtes sobre l’esterilitat del procés que ara s’ha endegat, ¿no seria millor plantejar un referèndum amb totes les de la Llei?

4) En aquest context no resulta cosa menor el fet que el projecte del qual es consulta la integració paisatgística estiga co-redactat per l’actual President del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València. Recordem que, com és lògic, en l’apartat ‘d’Agents implicats, de l’àmbit ciutadà’ el propi ‘Pla de Participació Pública’ autoestablit pel promotor hoteler inclou els ‘Col·legis Professionals’, posant per tant en una delicada situació la independència del pronunciament que hauria de fer el referit Col·legi i que, com resulta habitual, es formalitza sempre de la mà de la seua representació més alta: la del President, en aquest cas el mateix senyor Sendra dissenyador del projecte. En aquest sentit la Coordinadora valorarà dirigir-se respectuosament a dita institució per tal de demanar –encara que no hi haguera una incompatibilitat legal, sí ho sembla deontològica i en tot cas, social i ‘estética’– que aquest professional i el seu estudi d’arquitectura abandonen tan conflictiva iniciativa edificadora.

5) El Reglament del Paisatge (art. 22) determina que s’han d’establir les condicions de valoració, protecció –i si s’escau, integració- paisatgística en funció de les característiques morfològiques de cada nucli, que en aquest especial indret són, com hem explicat, molt singulars. Entre altres aspectes, el sistema Botànic-Jesuïtes és un espai lliure, un àmbit de vegetació arbrada amb arquitectures històriques irrepetibles. Es tracta, per tant, d’una morfologia no assimilable de cap manera a les residencials d’edificació compacta del seu perímetre, les quals en la documentació volen fer-se entendre com les pròpies de lloc. Es pretén així induir una estimació benigna –o conformista– d’uns efectes que qualsevol altra edificació de major alçada agreujaria.

En la mateixa línia cal qualificar la pregunta sobre si “una edificació de 5 altures alteraria ‘de manera significativa’ la qualitat de la Unitat de paisatge i de l’entorn on s’ubica”, no havent prèviament definit ni posat a l’abast d’un judici informat de la persona enquestada, les qualitats intrínseques, històrico-paisatgístiques, arquitectònico-urbanístiques, culturals i socials d’aquest indret patrimonialment reconegut i legalment protegit. En aquest sentit, recomanem la visita a la Sala d’Exposicions del Jardí Botànic (C/ Quart, 80) on es pot veure la mostra “Botànic-Jesuïtes, un paisatge compartit”, i adquirir el seu documentat Catàleg, redactat per especialistes en història urbana de la Ciutat de València. També si es vol i no se sap trobar als arxius de les Administracions Públiques, Generalitat i Ajuntament, destinatàries en el seu moment com ho van ser moltes institucions culturals, podem facilitar-los el dossier‘Idees per a una oportunitat: Sistema Paisatgístico-Cultural Botànic/Jesuïtes´, redactat en la tardor-hivern de 1999 com un projecte d’integració i sinergia dels recursos culturals i paisatgístics de la zona en benefici de la Ciutat, vistos des de la perspectiva de ‘València Ciutat Fluvial’, en torn a l’eix del vell Túria i els equipaments que el fiten al llarg del seu curs, proposta aquesta que encara considerem vigent atés que la culminació de l’actual Jardí de les Hespèrides demostra com d’oportuna és la recuperació paisatgística d’un espai tan privilegiat marcant les pautes d’una culminació que les autoritats municipals han fet públicament seues. A més, la Universitat i l’Orde dels PP. Jesuïtes han signat un acord pel qual la primera assumiria, amb la rehabilitació d’immobles patrimonials de la zona, l’exhibició i cura dels fons del Museu de Ciències Naturals ‘Pare Sala’; la seu de l’Associació Valenciana de Caritat ha estat rehabilitada integralment; el Jardí Botànic finalment ha rebut la declaració de BIC en el 2006; la Llei 4/2004 d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge així com el Reglament del 2006 sobre aquesta última matèria posen les bases de la catalogació i protecció dels paisatges urbans, associades quan, com ací és el cas, hi ha pel mig el reconeixement de Béns d’Interés Cultural. Per últim, la Modificació de 5/2007 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià de 1998, que una vegada vigent a tots els efectes ha determinat el reconeixement automàtic de Bé de Rellevància Local -arquitectura religiosa- en favor de l’antic recinte Col·legi de Jesuïtes, i s’ha decantat amb major traça protectora vers la configuració característica dels conjunts històrics i dels entorns de BIC, oferint un escenari legal més propici encara al rescat paisatgístico-cultural de la globalitat de l’àrea.

6) La tramitació d’un ‘Estudi d’Integració Paisatgística’ que haguera estat motivat en l’article 48.4.b) (‘sol·licituds de llicències urbanístiques dins dels conjunts i els seus entorns declarats Béns d’Interés Cultural i dins dels Espais Naturals Protegits’), i no als efectes de l’art. 58.2 del Reglament del Paisatge com erròniament proclama l’anunci d’Expogrupo, SA al DOCV del proppassat 24 de juliol, està en aquest cas totalment fora de lloc, atés que, com es comentarà més avant, en el present marc urbanístico-legal no es possible la tramitació de la llicència urbanística que el promotor precisa per tal de poder materialitzar qualsevol projecte d’edificació si abans no es canvia amb un tràmit urbanístic exprés. Per tant, el referit Estudi s’hauria de plantejar i endegar associadament a dita tramitació que, en no haver-se proposat ni iniciat, fa decaure tota perspectiva de validesa al procediment que ara s’ha volgut posar en marxa. En definitiva, al nostre entendre es tracta d’un procediment extemporani plantejat sobre una irrealitat jurídica i que, per tant, en no tenir objecte decau per si mateix. No havia d’haver-se acceptat la seua publicació al DOCV, però vist l’error, mereix una declaració urgent en aquest sentit per part de la conselleria que n’és la directament competent, la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, així com el lliurament de sengles advertiments al respecte per part de les altres dues administracions concurrents, la Conselleria de Cultura i Esport i l’Ajuntament de València.

7) D’altra banda, com sembla evident, el compliment de la legislació paisatgística resulta encara més important en el nostre cas atés que el Pla Especial de Protecció de l’Entorn del Botànic no se ha proveït encara, malgrat haver-se ultrapassat els terminis legals per fer-ho. Pensem que si de cas se li permet al promotor continuar amb la tramitació iniciada sense haver pronunciament previ de les administracions urbanístiques i patrimonials competents i sense haver-se proveït les normes protectores específiques que eixe Pla ha d’assignar conforme als criteris de la Llei, ens veurem condemnats a una política de fets consumats, a la frustració efectiva de la finalitat de la Llei, amb culpabilitat directa dels responsables públics que ho hagen consentit.

8) La presumpció de legalitat que autoproclama el promotor de la proposta, està també fora de lloc. El volum d’aquest projecte considerat de màxims per la normativa de la declaració de BIC de setembre del 2006,  incompleix les condicions d’escala de les zones EDA del vigent Pla General, per tant, no pot materialitzar-se si primer no hi ha una adaptació del planejament, exigència que entronca indefugiblement amb la redacció del Pla Especial de Protecció exigit per la Llei de Patrimoni. Però resulta, a més a més, que en data posterior a la declaració de BIC, en febrer del 2007 les Corts Valencianes aprovaren la Llei 5/2007 Modificadora de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià de 1998. Aquest nou text fou redactat amb un caire més proteccionista que el precedent, segons es detalla en la nova redacció de l’art. 39 sobre criteris de confecció dels esmentats Plans Especials. La Modificació exigeix la seua provisió en el termini d’un any -ja ultrapassat- des de la promulgació de la Llei i la seua coherència proteccionista aplega fins al punt d’exigir l’adaptació també d’aquells Plans Especials que, redactats amb la mateixa finalitat, hagueren obtingut aprovació segons el marc legal del 1998. Amb aquesta determinació, s’ha de dir que la normativa ‘provisional’ dictada amb la declaració de BIC, a banda d’estar recorreguda davant el TSCV, ha de considerar-se caducada en haver nascut segons l’antic marc legal. En conseqüència, el projecte no pot presumir de legalitat, ni la web del promotor té dret a induir a engany a la ciutadania sobre aquesta qüestió, ni tampoc, per tant, es justifica el tràmit d’un Estudi d’Integració Paisatgística amb l’objecte edificador pendent d’una obligatòria tramitació de planejament el resultat de la qual és, lògicament, tota una incògnita.

9) En altres paraules, aquell projecte que vulga prendre de cobertura la normativa provisional dictada per la Generalitat en el moment de Declaració de BIC del Botànic, no podrà prosperar per ell mateix i si, com és el cas, suposa la afecció innecessària i evitable d’un paisatge valuós i d’una coherència arquitectònico-urbanística digna de salvaguarda (p.e. en referència al Bé de Rellevància Local, Col·legi de Jesuïtes), la Direcció Gral. de Patrimoni li haurà d’aplicar, en tot cas, la ‘nova’ protecció de la Llei (la detallada a l’article 39) en forma de ‘Normativa d’Aplicació Directa’ que ha de barrar el pas al projecte: denegant-li l’autorització sense més o remetent-lo a la futura provisió del referit Pla Especial. Amb aquest panorama,allò més raonable i jurídicament segur seria que l’Ajuntament declarara la ‘Suspensió de Llicències’ en l’àrea motivada per la revisió del planejament en marxa i l’esmentada Direcció General declarara la inadmissibilitat del tràmit –sol·licitud d’Autorització Patrimonial del Projecte Bàsic d’edificació– que el promotor ha iniciat davant la seua instància, mentre que en paral·lel, la Direcció General del Paisatge haguera de declarar decaigut per manca d’objecte l’Estudi d’Integració Paisatgística i el Pla de Participació Ciutadana proposat per la promotora hotelera. Per aquest camí, a banda de blindar-se l’Administració respecte del resultat del futur pronunciament dels tribunals, s’obriria, des d’una posició de força legal coherent amb la protecció dels valors del lloc i amb les declaracions públiques fetes per les més altes autoritats municipals, el camí negociador amb el promotor hoteler per tal que renuncie definitivament a la seua pretensió i done lloc a la desitjada ampliació del Jardí de les Hespèrides.

10) Sospesats aquest antecedents, la present Coordinadora manifesta la seua voluntat de d’evitar que la inacció administrativa –cas per exemple del retard en  proveir els Plans Especials de Protecció, l’absència dels quals no pot ser excusa per a la vulneració del propi marc legal als quals la seua redacció s’ha de remetre– acabe malmetent els valors del lloc i les justificades expectatives de rescat paisatgístico-cultural i gaudi social per part de la ciutadania, per tant es dirigeix per aquest mateix escrit a les tres administracions esmentades presentant-se de bell nou com a part interessada que vol ser coneixedora de totes les passes i continguts dels expedients que en relació amb el futur d’aquests terrenys tinguen tràmit en les seues oficines o serveis dependents i demanant, de bestreta, als seus responsables que actuen conforme hem manifestat en els punts anteriors, de forma concurrent segons les seues competències.

D’altra banda, volem dirigir-nos també amb aquestes paraules als responsables de l’empresa Expogrupo, S.A. promotora persistent de l’ocupació edificatòria d’aquests terrenys dient-los molt respectuosament que potser hi haja fonament de legitimitat per a les seues propostes i actuacions tot i que no les compartim i per això no anem a seguir-les, ans al contrari, les objectem de manera ben activa; que tampoc tenen el per què patir la inacció o ambigüitat de l’administració ni renunciar als drets econòmics que, d’una manera o altra, se’ls ha permès adquirir i consolidar; però, que com ells mateixos han manifestat als tribunals i unes enquestes aleatòries o virtuals de més o de menys no van a fer canviar, l’opinió pública que ha aplegat a convèncer a les autoritats i l’oposició política fins participar-hi dels mateixos anhels, està bolcada en favor de què ací no s’edifique res, ni més alt ni més baix. Es tracta d’un front cultural, social i polític ben oposat a les seues pretensions, però que sabria acollir i agrair la seua adhesió a l’estima del nostre patrimoni –que també ho és d’ells, amb independència del lloc de naixement i de la seu corporativa de la seua empresa– si accedeixen a recórrer les mateixes passes de negociació que, amb bons rèdits per a tots, van saber donar en el passat els seus antics socis de compra d’aquests terrenys. Ens estalviaríem més maldecaps i esforços, evitaríem la posada en marxa de mesures legals de lícita obstrucció que enraririen més el clima necessari per a l’acord i compartiríem ben prompte i amb orgull, el rescat i gaudi, ja per sempre, d’un paisatge senyer al servei de la ciutadania que tan convençudament i sense descans l’ha reivindicat.

Punts que els traslladem en forma de sol·licitud en els termes que, en funció de la seua respectiva responsabilitat i competències, en ells s’hi detallen.

València 31 de juliol del 2008
Salvem el Botànic, recuperem ciutat

veure document

Anuncis