28/02/2006

VIA LLIURE A LA DECLARACIÓ DE BIC

EL TSJCV REBUTJA LA NUL·LITAT DEMANADA PER MESTRE

Des d’octubre de 2005 estàvem pendents d’allò que havia de resoldre la Sala Contenciós-Administrativa, Secció Segona, del Tribunal Superior de Justícia respecte d’UN INCIDENT D’EXECUCIÓ DE SENTÈNCIA PLANTEJAT PEL PROMOTOR DE L’HOTEL DE JESUÏTES, N’Antoni Mestre Ferré, QUE PRETENIA QUE EL JUTJAT DECLARÉS LA NUL·LITAT DE LA RESOLUCIÓ D’INCOACIÓ DE BIC, JARDÍ HISTÒRIC, EN FAVOR DEL BOTÀNIC DE VALÈNCIA, dictada en data 08.07.2005 pel Director General de Patrimoni Cultural Valencià, En Manuel Muñoz Ibàñez.

Quatre mesos després, el Tribunal rebutja radicalment la pretensió de Mestre doncs, encara que tenia concedida l’execució de la sentència d’autorització patrimonial per al projecte hoteler de jardineres i 44 m. d’alçària (sentència que no és ferma: en desembre 2005 el Tribunal Suprem confirmà l’admissió a tràmit de la Cassació formulada per aquesta Coordinadora i ara ha emplaçat la resta de les parts -el promotor i la Generalitat- perquè s’hi manifesten), reconeix que la incoació suposa un acte legítim de canvi de l’ordenament de la zona i que, conforme a Llei, té tota la força per imposar-se i desencadenar la suspensió dels tràmits de concessió de Llicència (com ha hagut d’aplicar l’Ajuntament rebutjant les pretensions del promotor) de manera que, en la pràctica, s’ha generat un supòsit de “sentència d’impossible compliment legal” situació plenament tipificada en l’ordenament jurídic. El jutge no nega l’accés del promotor a possibles drets indemnitzables que legítimament puga, en procediment a banda, acreditar.

EXCEL·LENT NOTÍCIA QUE CONFIRMA LA CAPACITAT D’INTERVENCIÓ DE LA GENERALITAT EN LA PROTECCIÓ D’AQUEST ENTORN MONUMENTAL MODIFICANT, SI ESCAU, LES DETERMINACIONS URBANÍSTIQUES VIGENTS FINS EL MOMENT DE LA INCOACIÓ.

VIST EL RECOLZAMENT JUDICIAL, HEM DE RECORDAR QUE, EN LA DEFENSA DEL PATRIMONI, AQUESTA FACULTAT ESDEVÉ EN OBLIGACIÓ. PER TANT, de la mateixa manera que la incoació arbitra concentrar l’edificabilitat en poc menys de la meitat de l’altura anteriorment prevista, LA DECLARACIÓ DE BIC POT -ha d’- ERADICAR-LA DEL TOT: mitjançant una nova modificació del planejament (art. 34.1 de la Llei de Patrimoni) que trasllade l’edificabilitat a un altre lloc, acordant una permuta o imposant l’expropiació (art. 21 i art. 39.3.c).

DESPRÉS D’AQUEST ACTE JUDICIAL NO RESTA CAP EXCUSA PER A CULMINAR VERITABLEMENT  LA PROTECCIÓ INICIADA:  garantir la preservació del antics patis col·legials lliures d’edificació.