Cartell d'Artur Heras

25/06/1998

Espectacle UN BOTÀNIC, UNA CIUTAT. Teatre Principal (València)

——

En l’actualitat l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana tenen a sobre la taula la decisió de què fer a l’antic pati de jocs del Col·legi de Jesuïtes, junt al Jardí Botànic, que és a més un dels monuments més importants i delicats del Conjunt Històric declarat de València al que presta també una de les imatges més característiques de la seua fisonomia. Si la societat valenciana no torna a reaccionar amb força i claredat com ho va fer ara fa tres anys contra les tres tristes torres que allí es volien edificar, el que ens anem a trobar és l’apropiació de més de la meitat dels terrenys per a l’edificació d’un hotel d’onze altures que trencarà l’harmonia històrica d’aquest paisatge i s’aprofitarà en exclusivitat de l’esforç públic emprat per a eradicar els gratacels inicialment projectats.

La Coordinadora proposa com alternativa a un disbarat i un frau tan evidents, l’alliberament total dels terrenys que rescate definitivament aquest valuós paisatge i que possibilite l’ampliació del Jardí Botànic de cara  a l’any 2002, fita del seu bicentenari, integrant-lo dins d’un programa cultural dedicat a les ciències naturals amb els fons de la Universitat i dels Jesuïtes reunits en un mateix lloc.

Una proposta tan assenyada, prudent i productiva no sembla tenir el ressò i la força necessàries per a que les autoritats actuen en conseqüència. Malauradament això és un de tants exemples d’arrogància i distanciament dels responsables de govern envers la ciutadania, que en el tauler de la ciutat i el territori juguen partides alienes a l’interès general. La Ciutat de València ha entrat en una decadència de inhabitabilitat i incultura com des del fals desenrotllisme dels anys 70, en la dictadura franquista, no s’havia produït, però amb l’agreujament actual de què s’ha desubstanciat l’efectivitat de la participació democràtica deixant de banda a la ciutadania i oferint-li enganyosament exhibicions de grandesa que no resolen les seues necessitats i que son simples operacions de marquèting, pagades per nosaltres, per a perpetuar-se en el poder i distreure’ns de la vertadera realitat.

La Coordinadora, pensa que són molts els esforços i moltes les persones que lluiten contra aquesta situació, però que sols de tant en tant, alguna de les lluites, per raons difícilment simplificables, passa a connectar amb una consciència social i cultural capaç d’impregnar a molta gent de manera que la seua resposta aplegue a deixar-se sentir de manera forta i clara fins fer recapacitar al conjunt de la classe política i fer-li modificar alguna de les seues decisions, alhora que dona forces i coratge a la ciutadania per a exigir una participació més activa i determinant en tantes i tantes qüestions que li afecten. “El Saler Per al Poble”, “El Llit del Túria és nostre i el volem Verd”, “No al Tercer Cinturó, Salvem l’Horta” en el passat, així com “Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat”, “Salvem el Pouet”, “Defensem la Punta, Salvem l’Horta”,  ara, i d’altres que s’albiren sobre importants temes del nostre entorn… són campanades que, amb més o menys lògica, ressonen per damunt del soroll apagat de moltes i no per això menys importants batalles. Són temes senyers que esdevenen en crucials per la seua significació social i l’empenta d’ànim que alimenten per a altres qüestions, encara que a vegades exigisquen desmesurats esforços per a assolir resultats satisfactoris.

Per això la Coordinadora SALVEM EL BOTÀNIC, RECUPEREM CIUTAT, a més d’insistir en la consecució dels objectius concrets que motivaren ara fa tres anys el seu naixement respecte del tema Botànic/Jesuïtes, vol contribuir a donar més audiència ciutadana a tants i tants temes que en la tasca de RECUPERAR CIUTAT, és a dir, refer-la a la mida de la ciutadania i refer-la per la pròpia ciutadania, estan construint una cultura de la ciutat i del territori, una alternativa al mercantilisme i marquèting únic que ens envolta.

19980625_publi

Així, baix el lema “UN BOTÀNIC, UNA CIUTAT”, estem preparant un fum d’activitats culturals sobre la ciutat, des de cinema a articles i debats oberts fins a culminar en un espectacle musical, poètic, i lúdico-reivindicatiu al TEATRE PRINCIPAL DE VALÈNCIA, EL PROPER 25 DE JUNY, i també accions participatives al carrer, de les que vos anirem informant.

Esteu atents i atentes perquè, no ho oblideu, amb l’esforç conjunt, estem a poc a poc RECUPERANT (LA) CIUTAT, donant passes necessàries per a recuperar la capacitat de decidir, de veritat, el futur del nostre entorn i per tant, de nosaltres mateixos.

——

Veure algunes imatges de l’espectacle al Teatre Principal
Veure algunes notícies relacionades
En agradaria ressenyar que dissortadament, l’aleshores President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, no va poder assistir a l’acte