20/12/1999

SÍNTESI DE LA PROPOSTA

La nostra resposta tracta d’oferir una alternativa, estudiada i mesurada, plantejada amb caire constructiu i oberta al debat públic, per tant també dirigida a la consideració de qui governa amb l’objectiu de que la faça seua i la porte a terme.

La proposta ‘IDEES PER A UNA OPORTUNITAT’, assegura la rendibilitat de l’enorme esforç social, econòmic i polític que comporta el necessari rescat d’uns terrenys i uns valors malbaratats per l’especulació dels anys 70, herència d’una època que encara ens pesa. Parteix de reconèixer i potenciar el Sistema Paisatgístico-Cultural de l’Àrea Botànic/Jesuïtes on la presència d’importants recursos d’interès general -art, ciència, cultura i paisatge-, el destaquen dins la façana històrica de València.

La primera fita passa per culminar el domini públic de l’antic jardí de Jesuïtes i alliberar-lo d’edificació. Això ja garantiria la integració paisatgística de tota l’àrea, però, a més a més, obriria la porta a què eixe sistema s’articule com un complex cultural de major abast, interès i relleu internacional, únic en la ciutat i el país: més de 8’5 hectàrees de superfície majoritàriament botànica, uns 20.000 m2 dotacionals construïts i uns continguts museístics de les Ciències Naturals de primer ordre en quantitat i qualitat. Una inversió cultural de cost assumible i guanys incalculables per al futur.

La proposta és crear un complex dedicat a les Ciències Naturals, constituït pel Jardí Botànic i els diversos fons museístics de la matèria (Museus del Pare Sala i de Torres Sala, Col·lecció Siro de Fez, reculls de les Facultats i Departaments de la Universitat de València) i cal emmarcar-la en un context més ample.

El vell llit del Túria és ara l’eix urbanístic vertebrador de la ciutat i haver-lo reconvertit a parc urbà és l’obra amb més perspectiva feta a València en les darreres dècades. En les vores es concentren un seguit d’equipaments (el Palau de la Música, els Vivers, Sant Pius V, el nucli de la Ciutat Vella, l’IVAM i la Beneficència…) que li donen també una dimensió cultural. A ponent i a llevant, s’hi troben dos potents focus d’atracció de caire científic: el Jardí Botànic i la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

Si la Ciutat de les Ciències està en construcció, el Jardí Botànic és una realitat a preservar i potenciar. Té l’oportunitat de presidir  un complex dotacional amb la simple extensió de la superfície enjardinada i la reedificació de l’ala demolida del Col·legi de Sant Josep on s’acollirien els fons museístics. La situació d’aquest nucli completaria les virtualitats del vell llit del Túria, amb el valor afegit d’enriquir un llegat de les generacions precedents, de gran vàlua i prestigi, un immillorable remat per a la façana històrica. Entre els dos pols, Botànic i Ciutat de les Ciències, el Jardí del Túria afegiria al seu caràcter lúdic i de significació històrica, el caràcter d’un gran eix cultural.

Els elements o actuacions bàsiques que composen la proposta, complementables amb altres ací relacionades, es poden resumir com segueix:

  1. Antic jardí del Col·legi que es reconvertiria a Jardí de Col·lecció, p.e. d’Hesperidis: ampliació virtual o real del Botànic.
  1. Ala enderrocada del Col·legi de Sant Josep que es reconstruiria per acollir els fons museístics dedicats a les ciències naturals.
  1. Solar de propietat municipal a permutar per la superfície de l’ala enderrocada. Albergaria les pistes esportives del Col·legi.
  1. Alqueria protegida a habilitar com a centre social del barri del Botànic.
  1. Conjunt de cases a integrar com ampliació del Jardí Botànic. L’actual Museu Torres-Sala passaria a l’ala reedificada.
  1. Edifici d’investigació del Jardí Botànic.

Aquest conjunt constitueix una alternativa estructurada, interessant i possible que pensem sintonitza amb la sensibilitat, esforç i compromís que ha mogut a la ciutadania de València en general i a entitats, institucions, i representants polítics, en particular, a col·laborar en la recuperació d’aquest tros tan especial de València. Una alternativa per a tancar definitivament, amb èxit i alegria, una història massa llarga de desencontres, penalitats i incerteses d’una ciutat amb ella mateixa. Unes idees que fem vostres per a una oportunitat única. Desaprofitar-la seria un error imperdonable.

València, tardor-hivern de 1999

Anuncis