24/10/2005

SOBRE EL BOTÀNIC I EL SEU ENTORN

La incoació del Botànic de València com a Bé d’Interés Cultural (BIC) amb la categoria de Jardí Històric per part de la Generalitat és un reconeixement del seu indiscutible valor, alhora que una confirmació dels esforços que durant les últimes dècades ha fet la Universitat rehabilitant-lo i la ciutadania defensant-lo. La incoació consolida la custòdia del Botànic, delimita un entorn de protecció que inclou un altre BIC veí, l’església de Sant Miquel i Sant Sebastià, normativitza les accions que s’hi puguen fer i suspén les llicències de construcció en eixe àmbit. Les suspén perquè la incoació obri un període transitori, d’una duració d’uns quinze mesos, que haurà de culminar en la declaració definitiva com a Bé d’Interés Cultural amb entorn protegit.

De primeres sembla difícil no fer una valoració ben positiva d’aquesta incoació signada pel Director General de Patrimoni Cultural, En Manuel Muñoz. En primer lloc pel que significa de salvaguarda de l’àmbit del Botànic que fins ara romania inexplicablement desregulat. En segon lloc per que evita l’edificació d’un gran volum de 44 metres d’alçària en l’anomenat solar de Jesuïtes, localitzat dins d’eixe d’àmbit, i el desautoritza com a construcció vàlida en l’entorn protegit del Botànic, precisament quan l’hotel allí pretés estava a punt de rebre una dubtosa llicència municipal d’obres que hagués generat el corresponent litigi judicial per espoliació patrimonial i abús urbanístic. I en tercer lloc, cosa no menys important, per que planteja la qüestió de què allò que es puga fer en eixos terrenys s’ha de justificar en altres termes: en termes de paisatge i patrimoni urbans.

ELS TERMES DEL DEBAT

Efectivament, fins ara la polèmica admesa des de les administracions era sobre una edificabilitat heretada dels desficacis urbanístics del franquisme que els successius retalls a cop de protesta ciutadana no acabaven de satisfer. La Resolució de la Generalitat, per les seues pròpies consideracions i la normativització que inclou, obliga a debatre la qüestió de com intervindre en el solar de Jesuïtes en relació amb les característiques de l’entorn del Botànic, àmbit que forma part del front paisatgístic de la Ciutat Vella sobre el llit vell del Túria. És un paisatge visualitzable des d’una zona sensiblement major que lal de l’entorn declarat i constituït per un perfìl de vegetació i d’edificis amb valors patrimonials entre els quals hi ha l’Església de Sant Miquel i Sant Sebastià i el propi Col·legi de Jesuïtes. Considerat així, és fàcilment perceptible com el famosos terrenys que s’integren des del segle XIX en el perímetre enjardinat del Col·legi, encara conformen un buit urbà -si un jardí pot rebre aquesta qualificació- que es justifica precisament pel seu paper arquitectònic i paisatgístic.

La Resolució de la Generalitat ve a reconéixer aquest paper en marcar ara uns límits a les dimensions edificatòries basats en pautes paisatgístiques i d’història urbana. Recull així una òptica patrimonial contemplada per la Llei i reivindicada per la ciutadania que ens hauria de permetre encetar un debat en termes arquitectònics i urbans per a salvaguardar els valors públics del lloc. Per contra, la Resolució naix amb una hipoteca important: la confirmació de l’edificabilitat precedent (16.445 m2 de sostre), sense dubte coaccionada pel preu econòmic de qualsevol rebaixa de les expectatives immobiliàries. Pensem que sense aquesta circumstància, la Resolució haguera segut més contundent, doncs hi ha arguments patrimonials i sobra força legal per a eradicar-les del tot. No obstant això, pensem que se’ns presenta una situació suficientment distinta a la que per tota una dècada ha justificat un rebuig sense matisos. Afinem doncs els termes debat.

La Resolució segueix fent possible edificar en el mateix emplaçament, però ara en forma de bloc més comprimit, de 16,80 o 19,30 m. d’alçària màxima, segons siga la seua destinació. És a dir, amb una altura de cornisa que més o menys es correspon a la del Col·legi de Sant Josep. Bé, nosaltres no neguem que una construcció així podria entrar dins d’allò debatible en termes paisatgístics i urbanístics, és a dir, en relació amb els paràmetres de les illes veïnes construïdes segons la regulació del Projecte del primer Eixample de la ciutat implantat en 1884, i sempre amb la decisiva condició que allò projectat tinguera un nivell alt de qualitat i diàleg arquitectònics.

Potser la Direcció General de Patrimoni Cultural pense que hi puga cabre una  arquitectura molt sensible, d’una presència intel·ligent que garantira l’excel·lència cultural ací exigible. Però es tractaria d’una tasca més que difícil quan sembla clar que l’edificabilitat materialitzable és encara excessiva i el paràmetre de l’altura de cornisa resulta massa forçat si s’ha de vèncer -com és desitjable- o suavitzar radicalment, l’efecte d’interposició sobre la façana col·legial que ara gaudim.

En definitiva, no tenim el convenciment de què eixa siga una opció acceptable en termes legals ni menys encara la més ajustada a les condicions del lloc i a les expectatives socio-culturals que aquest concita. Per a nosaltres la solució idònia continua sent que l’avantplaça de Jesuïtes torne a ser jardí, bé siga com ampliació del de les Hespèrides o com a integració directa en el Botànic. En donarem algunes raons:

  • La primera és que la parcel·la on s’implanta el Col·legi de Sant Josep té la configuració pròpia d’una edificació exempta i envoltada de jardí, un espai lliure que es justifica per si mateix, una estructura d’implantació reafirmada amb la recent i encertada construcció del Jardí de les Hespèrides en el costat veí al Botànic.
  • Una segona raó és que la cornisa sobre el riu de l’entorn del Botànic demana que continue el protagonisme en el paisatge urbà de la bella silueta de l’Església de Sant Miquel i Sant Sebastià i la del propi Col·legi: seria impertinent que una nova i indiscreta construcció entorpira la visualització d’eixe front tot i que preservés l’skyline (el perfil urbà o línia de cel) del conjunt doncs, una vegada més, no sembla prou la defensa del mal menor en comparança amb les veritables amenaces que en els dos aspectes comportava el projecte hoteler d’abans. El seny de la decisió ha de correspondre’s amb el sentit que ací té un buit urbà ‘projectat’ fa més de cent anys: la bellesa i la coherència històrica del paisatge.
  • I en tercer lloc s’ha de pensar que l’única ampliació lògica i factible del clos del Jardí Botànic és cap a les parcel·les tangents de ponent que miren al riu, acabant per integrar el Jardí de les Hespèrides i ampliant-lo fins la Gran Via.

UNA PROPOSTA PER A L’ENTORN

Les idees que exposarem se centren en la banda de ponent de l’entorn del Botànic, l’àmbit originari del Col·legi de Sant Josep, sense entrar en altres qüestions (com ara, el costat del carrer Túria). Són propostes que en bona mida ja avançàrem en una proposta precedent, de desembre de 1999, anomenada ‘Idees per a una Oportunitat: el Sistema Paisatgístico-Cultural Botànic-Jesuïtes’ i que ara podrien fer-se realitat segons la traça final que se li vulgar donar a la nova senda proteccionista esbossada per la Generalitat. Les retornem al debat com idees obertes i matisables:

  1. Duplicació de la superfície del Jardí de les Hespèrides agafant com a eix de simetria l’Església neobizantina del Col·legi, de manera que incorpore, lliure d’edificació, la meitat occidental dels antics terrenys. En la nostra opinió, tot i que aquest jardí és de titularitat municipal i no es va dissenyar conjuntament, és mitger amb el Botànic, fou disposat de manera interconnectable i concebut com una col·lecció de cítrics, per tant resulta un complement d’aquest que augmenta la seua privilegiada presència urbana i potencia el caràcter botànic de l’àmbit. Aquesta duplicació faria arribar el jardí fins a la Gran Via, on hi ha la parada del metro que l’enllaça fàcilment amb la resta de la metròpolis.

2. Reconstrucció de l’ala est del Col·legi de Sant Josep enderrocada en els anys setanta. El Pla General de València de 1988 explicita i reconeix eixa possibilitat que, de nou, recull la normativa de la Resolució de incoació del BIC de Jesuïtes. L’ala est completaria la planta en trident del Col·legi, una valuosa i singular peça arquitectònica, i permetria guanyar una edificació adequada per a diversos usos, des d’albergar col·leccions botàniques o configurar-se com a centre d’activitats culturals, a alguna funció residencial o educativa complementària. Les possibilitats d’ús de l’ala són múltiples i la seua reconstrucció és imprescindible per a la rehabilitació integral de la zona.

3. Rehabilitació de l’Alqueria del carrer Gaspar Bono i els seus espais circumdants. És una edificació que perilla físicament i ha estat reivindicada d’antuvi per l’Associació de Veïns del Botànic amb vistes a satisfer les necessitats del barri: un centre socio-cultural, una residència i/o centre de dia per a gent major, una escola infantil. Mentre, la Universitat i els Jesuïtes parlen de fer-la servir per a què la primera allotge i gestione els fons del ‘Museu de Ciències Naturals del Pare Sala’ atresorats per la segona en l’antic col·legi. Es fa urgent una planificació de conjunt que, a més de les capacitats reconstructores abans esmentades, conjugue la rehabilitació de l’alqueria i les disponibilitats dotacionals de nova planta existents en la mateixa parcel·la i en la plaça de Sant Sebastià, per donar harmònica satisfacció a tots els requeriments i contribuir a la rehabilitació global de l’àrea.

Aquesta proposta, lògicament, té com a condició transvasar l’edificabilitat romanent a un altre lloc que no siga problemàtic i que li resulte atractiu al promotor (per exemple, a la mateixa parcel·la on s’hi troba el seu hotel Expo) o compensar-li-la adequadament. Això suposaria una negociació a portar pels poders públics de manera ferma i coordinada: des del protagonisme jurídic i econòmic de la Generalitat en raó del nivell d’equipament autonòmic que té el Jardí Botànic de València i els valors que assenyala la incoació de BIC, fins l’articulació urbanística de les alternatives per part de l’Ajuntament. En definitiva, assolir la declaració de BIC de manera conseqüent, sense renúncies, com immillorable culminació del camí que la Resolució incoadora ha encetat.

Coordinadora Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat

Anuncis