HAN PASSAT 20 ANYS des d’aquell fatídic 24 de març de 1995 en què l’Ajuntament de València, presidit per l’actual Alcaldessa Sra. Barberà, va aprovar la construcció de tres torres de 20 plantes junt al Jardí Botànic de la Universitat de València en el conegut com a ‘Solar de Jesuïtes’ i amb aquesta decisió, presa, com deia el MANIFEST FUNDACIONAL “desentint les al·legacions del veïnat i de la ciutadania” (més de 3.000, sorgides i arreplegades espontàniament, sense cap estructura organitzativa, en menys de 15 dies), va nàixer la Coordinadora Salvem el Botànic, recuperem ciutat.

L’objectiu fonamental era salvaguardar els valors indiscutibles del Jardí Botànic i del seu entorn immediat (part destacada del Conjunt Històric de València) i, en aplicació del lema recuperem ciutat, obrir l’activisme cívic sobre la ciutat sencera. Amb la preservació d’aquests valors s’intentava evitar el trencament d’equilibris històrics i socials que afectarien de forma irreversible el futur d’una àrea ciutadana de gran importància i es feia esment, potser com a novetat en la temàtica de les reivindicacions ciutadanes, en el valor del paisatge urbà com un bé identitari i qualitatiu, digne de protecció.

Alimentada per la saba de milers de persones, Salvem el Botànic ha evolucionat al llarg dels 20 anys de vida i ha acomodat les seues activitats, reclamacions i propostes a les circumstàncies i esdeveniments que anaven produint-se amb el pas del temps, però sempre tenint com a centre el Jardí Botànic i el bocí de ciutat on s’insereix. El consens reivindicatiu de partida era recuperar per a la ciutat el ‘Solar de Jesuïtes’ com un espai fonamentalment lliure, d’ús dotacional i titularitat pública, que assegurara la integritat del valuós paisatge Botànic-Jesuïtes. Però les mobilitzacions de suport van tindre una dimensió urbana que ultrapassava l’àmbit veïnal i efectes contundents, en forma de rectificació (lamentablement parcial, encara que tot un avanç) de l’Alcaldessa: un Conveni entre l’Ajuntament i part dels promotors immobiliaris, pel qual dos terços de l’edificabilitat (dues de les tres torres) es traslladarien a un altre emplaçament. Era febrer de 1997, moment a partir del qual, l’Associació de Veïns, aleshores integrada en la Coordinadora, modulà les seues demandes dotacional-educatives ja que podien satisfer-se en l’antic Col·legi (avui amortitzat d’eixe ús!) i en la parcel·la adjacent que envolta l’Alqueria de Gaspar Bono, cedida pels Jesuïtes a l’Ajuntament) i tots a una veu reivindicàrem que els terrenys s’havien de dedicar íntegrament a ampliar el Jardí Botànic. La nostra iniciativa “1802-2002. L’oportunitat del Bicentenari” (setembre 1997), que al·ludia al bicentenari de la ubicació actual del Jardí (l’any 2002), suggeria completar les seues col·leccions botàniques, millorar els seus equipaments i presència urbana, i fins i tot llançava la idea innovadora de constituir un sistema educatiu-cultural de relleu internacional, especialitzat en Ciències Naturals.

Des d’aleshores ha estat una llarga travessia del desert, dedicats a mantenir-hi la pressió amb arguments documentats, propostes raonables, actes imaginatius i adhesions qualificades, mentre manteníem una tediosa, decebedora, desgastadora i onerosa lluita judicial (sempre amb l’Ajuntament en contra!), l’únic efecte positiu de la qual ha estat donar temps per a acomodar la rectificació política definitiva que aplegaria 14 anys després: en abril de 2011, a les vespres electorals, s’anuncia l’acord amb el promotor hoteler per al trasllat del seu projecte al solar de ”l’ex-Nou Ajuntament” junt al vell Mestalla, i amb això l’alliberament total de qualsevol amenaça edificadora en els antics terrenys de Jesuïtes i la possibilitat real d’integrar-los com ampliació del Jardí Botànic.

Com vam dir en la celebració crítica de l’acord (nosaltres havíem estudiat i presentat formalment una solució a cost públic zero en l’illa de Nuevo Centro): No hem vençut, hem convençut. Malgrat que la Sra. Barberá siga incapaç de reconèixer-ho: no ens ha rebut ni una sola vegada en 20 anys i quan s’ha vist obligada a nomenar-nos, ens ha rebatejat com a “Salvemos Jesuitas”. Vulga o no vulga, Sra. Barberà, ha estat una rectificació en tota regla.

Però de l’anunci a la realitat hi ha un bon tros que, incomprensiblement, la incompetència o la frivolitat estan demorant. Més de dos anys fins a juliol de 2013, quan se signa el Conveni que fixa els termes de l’acord referit. I ara, gairebé altres dos anys més, fins arriscar-se perillosament a esgotar el termini establert per a la permuta dels terrenys. Ni tan sols s’ha culminat la articulació urbanística de l’operació que s’ha de fer prèviament i que l’Ajuntament ha encomanat a la Actuació Territorial Estratègica “Valencia Dinamiza”, que prioritza i beneficia les operacions especulatives del València F.C. en el vell i nou Mestalla, però que es mou al ritme exclusiu dels interessos canviants dels accionistes majoritaris d’aquesta societat anònima. El termini venç el 24 de juliol vinent: sols resten QUATRE MESOS, i pel mig, eleccions a dos mesos vista, amb la paràlisi administrativa que això comporta!

Si la nova parcel·la no li ha sigut adjudicada en eixe termini, el promotor hoteler tindrà dret a demanar una quantiosa indemnització, uns 17 milions d’euros, que en la crisi immobiliària actual igual li resulten atractius per a fer caixa després de tants anys de brega, a costa de les butxaques de la ciutadania! I per si faltava poc per a carregar de raons de desconfiança al referit promotor, acabem de veure un nou episodi d’irresponsabilitat que ens ha obligat a al·legar contra l’última versió de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València: aquest document urbanístic no incorpora els termes del Conveni del 2013.

Per molt que l’Ajuntament haja encomanat a l’ATE l’articulació urbanística de l’acord, no és de rebut que el marc urbanístic general de futur plantejat pel mateix Govern Municipal ignore l’acord i no integre en l’ordenació els seus paràmetres. Si ja és greu que es tinga al congelador des de fa anys, l’exposició pública del Pla Especial de Protecció de l’Entorn del Béns d’Interés Cultural del Jardí Botànic, de l’Església de Sant Miquel i Sant Sebastià i de les Torres de Quart, que també és un instrument urbanístic vàlid i àgil per a fer eixa articulació i que, en canvi, s’haja preferit prioritzar la tramitació i l’aprovació d’altres Plans Especials d’entorns monumentals que no tenien la urgència del present cas,… que en la RSPGOU es desatenga l’assumpte, resulta inaudit i inconcebible! Podem pensar que la presentació pública del la RSPGOU ha estat una representació de cara a la galeria (per a quedar bé amb als promotors, entitats bancàries i altres interessats ben concrets), en la creença que no hi ha temps material per a culminar la seua tramitació, però fins i tot en eixe paper, el missatge d’incompetència i de passotisme afegeix un plus de perillositat a l’efectivitat de l’acord amb l’hoteler d’Expogrupo. En juliol de 2014 l’Alcaldessa va eixir al pas de les crítiques sobre l’evolució dels esdeveniments, assegurant que la culminació dels acords es resoldria a temps, abans de concloure el termini pactat, i recentment, amb motiu de la vergonyant concessió de pagament aplaçat al VCF pel Nou Mestalla (20/02/2015) ho ha tornat a repetir, però, lamentablement, el calendari i les passes reals que el seu Govern està donant, sols mouen a la desconfiança.

Ara, amb l’obligada dimissió de Grau, entra en l’escena política municipal el Sr. Mundina que, en qualitat d’assessor de l’anterior Regidor d’Urbanisme, Sr. Bellver, fou l’última via d’interlocució de Salvem el Botànic amb responsables municipals, abans de l’anunci d’abril de 2011. Una via tancada unilateral-ment pel següent Regidor, el Sr. Novo, qui no ha volgut conèixer de primera mà la proposta d’habilitació provisional d’Horts Urbans (empentada per significats col·lectius socials i assistencials) i qui acaba d’encomanar al nouvingut una tasca impossible: que li resolga l’emplastre de la RSPGOU abans del final de legislatura. Si la raó i el tarannà negociador de Mundina s’imposen, si actua amb responsabilitat, prompte vorà que allò més raonable és la retirada del projecte i l‘obertura d’un procés realment participatiu, calmat i sense apriorismes inflexibles. Respecte del nostre tema, atés el seu coneixement i experiència que hem assenyalat, és d’esperar que aviat prenga en consideració l’al·legació de Salvem el Botànic, reconega públicament l’errada que hem denunciat i lliure, de manera consensuada amb les grups d’oposició municipal, un missatge clar al promotor hoteler sobre les vies de culminació del procés en curs que, al mateix temps, resulte tranquil·litzador per a la ciutadania.

Volem acabar amb una imatge positiva: l’alliberament de tota amenaça edificadora junt al Jardí Botànic és definitiu, irreversible, una victòria irrenunciable de la ciutadania que serà realitat seguint aquest procés o, de fracassar per la incúria del govern actual, trobarà solució en els nous regidors que vinguen. Un motiu més, doncs, per a impulsar el canvi polític que aquesta ciutat necessita.

Veure notícia relacionada, publicada a Levante-EMV, 27/03/2015