El solar de Jesuïtes, a un any del conveni
Publicat a Levante-EMV, 17/07/2014
En març de 1995, després que l’Ajuntament de València aprovara la construcció de tres torres de 20 plantes junt al Jardí Botànic de la Universitat de València en el conegut com a «solar de jesuïtes», va nàixer la Coordinadora Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat. El seu objectiu fonamental era salvaguardar els valors indiscutibles del Jardí Botànic i del seu entorn immediat (part destacada del conjunt històric de València) i, en aplicació de la segona part del nom de la coordinadora, de la ciutat sencera. Amb la preservació d’aquests valors s’intentava evitar el trencament d’equilibris històrics i socials. Alimentada per la saba de milers de persones, Salvem el Botànic ha evolucionat al llarg dels seus quasi 20 anys de vida i ha acomodat les seues activitats, reclamacions i propostes a les circumstàncies i esdeveniments que anaven produint-se amb el pas del temps, però sempre tenint com a centre el Jardí Botànic i el bocí de ciutat on s’insereix.
A l’inici parlàvem de recuperar per a la ciutat el «solar de jesuïtes» com un espai fonamentalment lliure, d’ús dotacional i titularitat pública, que assegurara la integritat del valuós paisatge Botànic-jesuïtes. Les immediates mobilitzacions varen aconseguir una primera fita: un conveni entre l’ajuntament i part dels promotors immobiliaris, pel qual dos terços de l’edificabilitat (dues de les tres torres) es traslladarien a un altre emplaçament. Era febrer de 1997, moment a partir del qual reivindicàrem que tots els terrenys s’havien de dedicar a ampliar el Jardí Botànic. La iniciativa 1802-2002. L’oportunitat del bicentenari publicada en setembre d’eixe any, concretava una data ben adient per a l’ampliació: l’any 2002, bicentenari de la ubicació actual del jardí. La proposta suggeria completar les seues col·leccions botàniques, millorar els seus equipaments i presència urbana, i fins i tot llançava la idea innovadora de constituir un sistema educatiu-cultural de relleu internacional, especialitzat en ciències naturals i presidit pel Jardí Botànic.
En 2006 la Generalitat va aprovar la catalogació del jardí com a BIC i, finalment, en juliol de 2013
l’Ajuntament i l’últim promotor varen signar el conveni per a permutar l’edificabilitat (16.445 m2 de sostre destinats a hotel de luxe) del terç restant del «solar de jesuïtes» a la zona de l’avinguda d’Aragó. Això permetrà la recuperació per a la ciutat i la qualificació per a sempre com a zona verda dels terrenys alliberats junt a jesuïtes i el Botànic.
Però la situació actual de precarietat econòmica, deguda als excessos dels poderosos, dificulta les aspiracions d’una prompta ampliació del jardí. Per això, al poc de signar-se el conveni final, Salvem el Botànic va proposar per al «solar de jesuïtes» un enjardinament bàsic, provisional, de mínims i amb baix pressupost, que ja ha sigut rebutjat per l’ajuntament. Sabem que la Universitat, destinatària «in pectore» dels terrenys, no vol fer-se’n càrrec si no se’n converteix en titular. Mentrestant, què fem amb la parcel·la? Com evitar que es degrade i acabe sent pura ruïna durant anys i anys?
De nou calia activar la imaginació. Després d’uns mesos d’estudis i anàlisis, una sèrie d’organitzacions ciutadanes, entre les que es troba Salvem el Botànic, vàrem proposar la instal·lació d’horts urbans a l’actual solar. Això podria aportar, a més, un benefici social a través d’una fórmula participativa, solidària, ecològica, rehabilitadora, didàctica, lúdica i fins i tot ocupacional. Cal remarcar que es tracta d’una solució provisional, reversible i compatible amb una estabilitat temporal assegurada (per exemple, vuit anys) per a dotar de coherència al projecte. Mentrestant, Salvem el Botànic no renuncia a l’aspiració que els terrenys acaben formant part de l’ampliació del Jardí Botànic, des d’una perspectiva integral i integradora que abaste la totalitat de l’antiga «illa de jesuïtes», incloent-hi el Jardí de les Hespèrides i el carrer del Beat Gaspar Bono, amb la seua alqueria i els terrenys que l’envolten. Per fer-ho possible l’ajuntament haurà d’acomplir la promesa de cessió a la Universitat que donarà pas a l’ampliació del Jardí Botànic. Com això tardarà, per què no es posa en marxa la nostra proposta?
Recordem-ho per acabar: la permuta s’ha de completar abans de l’estiu de 2015, quan hauran transcorregut els dos anys que assenyala el conveni perquè el promotor puga demanar una indemnització si la nova parcel·la no li ha sigut adjudicada.
Salvem el Botànic, recuperem ciutat 