El Govern valencià i Jesuïtes: l’hora de la veritat

Publicat a Levante-EMV, 20/03/2003

Carta oberta al President de la Generalitat i al Conseller de Cultura i Educació

Molt Honorable Sr. Olivas, Honorable Sr. Tarancón:

En sengles cartes de data 28 de desembre demanant-los entrevista, els hi informàvem de la gravetat de l’assumpte Jesuïtes, l’acuitant amenaça edificatòria -cada vegada més imminent segons ha fet saber als mitjans de comunicació el promotor hoteler- i, en conseqüència, la urgència d’actuar amb els instruments que la Llei Valenciana del Patrimoni Cultural proveeix i exigeix aplicar a l’efecte de salvaguardar els valors històrico-paisatgístics propis de l’àmbit protegit on s’enclaven els famosos terrenys.

Així mateix li ho férem saber al Sr. Delegat del Govern, En Fernando Coquillat, que ha estat l’única autoritat pública que, per delegació i sense més competències que les de mediació, ens ha rebut. Però temem que la cançoneta de sempre: “l’hotel és menys dolent que les tres tristes torres” repetida pel Regidor d’Urbanisme Sr. Domínguez, siga més eficaç que el nostre recordatori sobre la greu responsabilitat de la Generalitat Valenciana per inacció en l’aplicació de la legislació protectora que li compet.

La prova seria que, havent passat quatre mesos des dels dos últims episodis que han agreujat la situació (l’Acord de l’Ajuntament de València d’octubre de 2002, rebutjant desenvolupar un pla especial de protecció, i la Sentència de setembre de 2002 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana atorgant autorització a l’últim projecte hoteler), res se’ns ha comunicat respecte del que puga haver-se fet, pel que presumim que no s’ha fet res de res.

Sembla que, en no ser prou els nostres recordatoris legals, tampoc ha escaldat a ningú l’avergonyidora acotació que fa la citada sentència quan subratlla la inactivitat i insolvència de la Generalitat en atendre les exigències de la Llei -la normativització i planejament especial, ara per ara absents-, sobre aquests àmbits singularment protegits. Què més es necessita per a moure’s i actuar? Es vol que passen també més de vint anys com són els que ja porta el Botànic en espera de rebre la declaració de Jardí Històric?

Ha passat massa temps sense que s’exerciten les competències que ostenta la Direcció General de Patrimoni Artístic i, de seguir igual, acabaran per produir-se els devastadors efectes de la desprotecció. Diguen-nos, amb quin convenciment actuava la Generalitat rebutjant el projecte hoteler quan ni s’ha bolcat en la defensa jurídica del procediment, ni tampoc s’ha proveït dels instruments protectors als que, per Llei, està obligada a recórrer? Ho ha de fer tot la societat civil quan, en la pràctica, no pot substituir l’acció pública?

Donada la gravetat de l’assumpte i la disposició cívica que tenim de no acceptar les conseqüències d‘aquesta inqualificable actitud institucional, com ciutadania que creu en l’autogovern, en una Generalitat activa en la defensa dels valors culturals del poble valencià, per la present, els hi fem partícips de l’emplaçament formal que el nostre advocat ha presentat en data 4 de març al Director General de Patrimoni Artístic, N’Enric Esteve i Mollà, per a evitar haver d’exercir denúncies d’inacció en el desenvolupament d’indefugibles obligacions legals, i d’espoliació por posar en perill amb tal omissió els valors patrimonials en joc. En aquest sentit, se li ha demanat:

Que dita Direcció General incoe, immediatament, amb urgència i amb tots els efectes suspensors que comporta, el procediment declaratiu normativitzador i planificador al que han d’estar subjectes els terrenys de Jesuïtes, en relació als dos béns individualitzats dels quals són entorn i en relació a la seua pertinença al Conjunt Històric declarat de València: directament en el primer aspecte, doncs a ella li compet en primera instància, i subsidiàriament en el segon, doncs s’havia d’haver portat a terme per l’Ajuntament de València abans de juliol de 1999 i els seus responsables han manifestat fefaentment no tenir cap voluntat de promoure’l.

Sr. President, Sr. Conseller, s’està davant de les últimes oportunitats de reconduir la situació. Amb la imminència de l’amenaça edificadora a la vista, no poden mantenir-se actituds ambigües o de mirar cap a un altre costat. La Generalitat és la màxima responsable de la protecció efectiva dels valors del nostre Patrimoni Cultural. No es pot seguir impunement amb la inhibició que, per incompetència o, el que seria pitjor, deliberadament, s’ha instal·lat com a norma en el seu procedir sobre aquest assumpte. Aquest tipus d’omissions posen en perill el nostre patrimoni i per tant, comprometen, fins i tot penalment, els seus responsables. Més encara quan no poden al·legar desconeixement, per la persistent demanda formal que, per Registre d’Entrada,  aquesta Coordinadora porta expressant des de fa tres anys.

És per això que, respectuosament, els hi comuniquem les nostres últimes accions, per què en tinguen coneixement i activen, en conseqüència, el procediment per atendre-les. Sempre en ordre a evitar una irreversible espoliació patrimonial que, de produir-se, mai podrà restar al marge de la seua responsabilitat.

Anuncis