La faula de Jesuïtes

Publicat a Levante-EMV, 14/12/2002

Imagines que vius a un país modern, lliure i culte. On confies que cada persona complisca el seu paper: la mestra ensenya, el lladre furta, la metgessa sana, el sacerdot consola, el polític gestiona… el jutge jutja. I, malgrat els desajustos vitals de qualsevol organisme, vols creure que també funciona la clàssica divisió dels poders: l’executiu, el legislatiu, el judicial.

Creus, perquè oficialment es diu i les guies turístiques ho escriuen, que parts sensibles de la història i el paisatge de la teua ciutat, estan salvaguardades de qualsevol amenaça. Però un dia… tot i haver un executiu per a defensar l’interés públic -Conselleria de Cultura i Ajuntament- i una norma tutelar -la Llei Valenciana del Patrimoni Cultural-, des de l’àmbit judicial es decideix que s’edifique sobre un espai històric d’un entorn protegit. Una sentència permet edificar un hotel de 44 metres d’alçada i gran ocupació superficial en l’antic accés i pati enjardinat del Col·legi de Jesuïtes, a la vora del Botànic, en el Conjunt Històric declarat de València. Serà possible?

Doncs sí. Tot i reconéixer que es tracta d’un àmbit protegit amb una legislació aplicable, tot i apuntar la inactivitat de les administracions competents a l’hora d’elaborar la normativa o Pla Especial que havia de regular amb detall totes les condicions,… en lloc de procurar corregir eixe dèficit, el Tribunal decideix desconsiderar les conseqüències de contravencions urbanístiques, menysprear els arguments de la Generalitat i entrar a avaluar directament les qüestions arquitectònico-paisatgístiques, fent una interpretació de com aplicar les regles enunciades per la Llei. I ací la faula se’t fa malson.

Estudieu la Llei. Sobre conjunts: “Es mantindrà l’estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l’ambient i de la silueta paisatgística. No es permetran modificacions d’alineacions, alteracions d’edificabilitat, parcel·lacions…”. Sobre entorns de monuments i jardins històrics: “Cap intervenció podrà alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de la zona ni pertorbar la contemplació del bé”. Observeu que queda proscrita la simple pertorbació, no sols l’impediment contemplatiu. I desglosseu la faula.

Respecte a l’estructura urbana i arquitectònica, la sentència no diu res i de les alteracions d’edificabilitat menys encara: ans al contrari, millor que s’edifique (¿).

Respecte a l’ambient -edificacions en pavellons exempts a Jesuïtes i al Botànic, de poca alçada i envoltats d’arbres-, la Sala accepta un macro-bloc tres vegades més alt que el Col·legi al que se li anteposa, sempre que tinga pedra i verdor.

Respecte a la silueta, considera que no s’ha concretat ‘en qué aspectos ello quiebra la protección debida a los bienes culturales’, quan la Llei obliga imperativament a mantenir les seues característiques generals. A la pregunta de ‘si el edificio rompe la silueta paisajística existente actualmente y la que ha sido históricamente la silueta de la zona’, el perit consultat respon sense dubtes que “evidentemente sí, como lo haría cualquier edificio de ese volumen, incluso con otros referentes culturales”.  Però, la Sala afirma que “la edificación proyectada no obstruye significativamente la visión de los bienes protegidos” (per tant, l’obstrueix!) i que, “en suma, afecta poco al entorno de los tres bienes protegidos” (per tant, afecta!). Malgrat la Llei (“Cap intervenció… podrà alterar .. ni pertorbar…”) conclou lapidàriament: “por lo que esta referencia a las barreras visuales y la silueta paisajística de la zona, no pueden estimarse en el presente caso como constitutivas de infracción de las reglas de protección aplicables”.

Respecte a la imatge urbana i l’harmonia de l’entorn, com que s’hi preveu un revestiment de pedra i unes jardineres, el Tribunal estima que això són referents als edificis històrics i a la vegetació de la zona, i sense reparar en la caricatura del seu resultat, per la simple raó d’existir, “aplicando las reglas de la sana crítica”, els dóna per bons.

Respecte a la consideració d’entorn cultural, la Sala minimitza l’afecció visual del projecte sobre el conjunt dels béns, errant fins i tot en la seua descripció, i obviant que tota l’edificació de l’antic Col·legi –i no sols l’església- està íntegrament protegida, quan els seus pavellons restaran ocults si s’alça l’hotel.

I pareu especial atenció a una consideració final del Tribunal: “A ello hay que añadir que asimismo se constata que el edificio proyectado cierra la edificación de la Gran Vía Fernando el Católico, ocupando el vacío edificatorio de esta vía urbana”. Evident, però qui diu que qualsevol espai buit ha d’ésser edificat? Potser caldrà tancar el carrer de Xàtiva i edificar el ‘buit’ de la replaça de l’Estació del Nord? Potser s’ha actuat així al Monestir de Sant Miquel dels Reis on el Pla Especial de Protecció ha decidit restaurar el paisatge enderrocant una finca plenament habitada? Vosaltres enteneu que a Jesuïtes no hi ha cap ‘buit edificatori’, sinó un històric espai lliure d’un entorn i conjunt protegits, que cal rescatar i arbrar-lo com ja s’ha fet parcialment amb el jardí de les Hespèrides.

Us sembla una faula increïble. Una cosa és anul·lar la decisió de la Conselleria i una altra, de ben diferent, és autoritzar l’edificació amb uns fonaments tan discutibles i deixant entendre que ja no hi cap recurs. Com és possible que la inactivitat de l’ens protector -el poder executiu-, declarada pel poder judicial, puga convertir-se, per omissió o substitució d’aquest últim, en causa inevitable de la desprotecció del patrimoni que empara la Llei?

Desperteu del malson i oblideu les faules. És una realitat que no compartiu, penseu que cal canviar-la. Per això feu pública la vostra discrepància i decidiu abraçar-vos als famosos terrenys de la discòrdia. Serà l’abraçada del proper diumenge 15 de desembre. Recuperem ciutat.

Anuncis