Botànic i Jesuïtes: manipular o morir

Publicat a EL PAÍS, 03/07/1999

A continuació, la versió al diari digital
–> és important advertir que el text marcat més avall en roig no apareix a la versió impresa

La dilatada, virulenta i provinciana campanya desenvolupada contra la Universitat de València pel fet de ser la institució propietària del Jardí Botànic i haver-se oposat en el seu dia al projecte de construcció de tres torres en els terrenys de Jesuïtes ha aconseguit, en aquest estiu finisecular, un zenit sorprenent. Campanya impulsada per un rotatiu que basa el seu negoci en la mentida, la manipulació i la desqualificació a ultrança de tot allò que pareix contrari als seus interessos, en aquest cas els serveix, a més, per mostrar la seua enemistat i odi contra qui representa la racionalitat, l’estudi, la reflexió… qualitats que no caben en esperits estrets. Qualsevol motiu els és útil: fa uns mesos va ser la biblioteca del campus de Tarongers. L’últim exabrupte de la llarguíssima sèrie arranca en portada, passa per la columna de la seua ama i directora, i conclou en dues pàgines completes, adornades amb profusió de fotografies.

En la coordinadora Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat sempre hem pensat que no pagava la pena considerar aquests atacs viscerals ni polemitzar amb tal mitjà de comunicació, però som conscients que molta gent, per fortuna cada vegada més, complementa la seua lectura amb altres periòdics assenyats de la ciutat, encara que no sempre té el contrast informatiu al seu abast, sorprenent-nos en ploma de columnistes d’altres mitjans, fins on pot arribar a impregnar el seu discurs. Per això desitgem fer públiques algunes reflexives consideracions.

Dir que el Botànic quedarà ocult per les obres de l’edifici d’investigació annex al Jardí, que es duen a terme al carrer Quart per iniciativa de la Universitat, i dir que s’està alçant ‘dins’ del jardí (com si fóra a costa dels seus parterres) suposa una enorme manipulació per quant, fins fa molt pocs anys, hi existien allà mateix una alqueria històrica i altres edificis d’habitatges una miqueta més ‘moderns’ (d’inicis i mitjan del passat segle) edificats en conformar-se el Raval de Quart i per tant de coexistència provada amb les plantacions del Jardí. Immobles en molt precari estat per una dilatada afecció de retir de línies imposada per l’obsessió circulatòria de l’Ajuntament -que al cap i a la fi va ordenar la seua demolició- i per una expectativa equivocada de parangonar els Vivers en la seua relació amb la ciutat. Immobles que, excepte l’alqueria que formava part del recinte del Botànic, van ser expressament adquirits per la Universitat per a substituir-los -sense minva apreciable dels espais enjardinats- per una dotació adequada al servici de la investigació, la difusió i el manteniment d’aquest centre universitari.

Per als manipuladors gràfics i literaris de la volàtil memòria dels seus confiats lectors, de res no serveix que es prove geomètricament i matemàticament que l’edifici que actualment es construeix és inferior en superfície, en altura i en volum a aquelles velles construccions, ni que es verifique que les seues dimensions externes gens tenen d’excepcionals perquè se sotmeten a les exigències de Cultura integrades en el planejament i que regeixen per igual en la resta de parcel·les que envolten l’església de Sant Miquel i Sant Sebastià, ni que es testifique la legitimitat històrica de la construcció que participa de la mateixa base que deslegitima la pretensió d’edificar un hotel en un espai concebut originàriament com a lliure i enjardinat.

Per si algú en té dubtes, aclarim que, amb l’edifici d’Investigació, ningú roba sol i ventilació al Botànic -potser se li torne protecció i silenci- ni vistes històriques a la ciutadania, just al contrari del que ocorre en l’altre cas. El Botànic no quedarà ocult a la vista, per eixe flanc sud, més del que ho va estar durant la seua pròpia història, originada en 1802 i des d’aquell moment acompanyada per uns immobles que van romandre en peu fins que el compromís rehabilitador de la Universitat va posar mà a l’obra seguint un pla integral arxiconegut i inclús lloat pels que ara denosten aquesta construcció.

Manipulació perversa és també comparar l’actitud de la Universitat alçant les seues instal·lacions d’investigació, amb la seua oposició al projecte de les tres tristes torres. La màxima institució cultural valenciana promou una iniciativa pública, que serà un servei públic a la ciència i als ciutadans, i no persegueix el benefici econòmic. Ja sabem que enriquir-se no té per què ser il·legal, però mal assumpte si s’entén la ciutat i l’urbanisme des d’una perspectiva mercantilista, que sí que és la que anima les construccions al solar de Jesuïtes sobre uns espais, no ho oblidem, originàriament concebuts de manera integral amb el Col·legi, per a accés i jocs, enjardinats, lliures d’edificació, que faciliten i recreen la visió no sols del Botànic, sinó del conjunt històric i monumental que l’envolta.

L’avorrida cantilena sobre que aquesta coordinadora ha mantingut un total silenci sobre l’annex científic del carrer Quart, coexisteix en el temps amb altres cròniques on, en canvi, es diu que sí li dóna suport obertament. Professionals del periodisme. Ja fa any i mig que, amb motiu de la concessió de llicència d’obra a la Universitat, es va emetre un comunicat de premsa en què es felicitava a la ciutat de València i a la pròpia Universitat per poder finalment dur a terme un projecte que era considerat necessari i urgent per a la labor investigadora, ajudat pel finançament de la Comunitat Europea i que va estar paralitzat i a punt de suspendre’s a causa de les pressions auspiciades des del desgraciat rotatiu a què ens referim.

Simultàniament, mentre aquest periòdic regurgitava eixa espècie de traca final, altres diaris de la ciutat centraven la seua atenció en els informes tècnics que, des de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, rebutgen contundentment la conveniència d’edificar un hotel en el cantó Ferran el Catòlic – Petxina, dins de l’antic pati de Jesuïtes.

Està per realitzar algun tipus d’estudi psico-sociològic sobre les causes i efectes d’un fenomen com aquest en una societat com la valenciana. Un poble lliure i culte necessita disposar d’òrgans d’expressió que li ajuden a conèixer, comprendre i millorar la societat en què viu, procurant informació i discernint opinió. Millors o pitjors, perfectibles com tot ens terrenal, només ens resta distingir aquells que tenen per bandera la utilització de qualsevol medi per vendre els seus exemplars i crear al seu voltant l’atmosfera d’un poder mediàtic que òmpliga la vanitat i desig d’influència dels seus propietaris, pretenent-se eterns i intocables. Identificar-los i, en conseqüència, no comprar-los.

Juliol 1999

Anuncis