Botànic-Jesuïtes: un any “in albis”

Publicat a Levante-EMV, 25/04/2012

El 27 d’abril de 2011, ara fa un any, l’alcaldessa de València i un representant de l’empresa hotelera Expo-Grupo anunciaven la resolució del conflicte urbanístic al voltant del Jardí Botànic i del col·legi dels jesuïtes. Hi havia raons per a considerar el tema acabat, i és una de les escasses però importants victòries ciutadanes, com ho foren la del llit del Túria o la de la devesa del Saler, entre d’altres. Però des d’aleshores, passat tot un any, no hem vist que es formalitze cap compromís escrit, en forma de conveni o protocol, que ens porte un poc més enllà. La nostra preocupació principal és que, en la pràctica, sense cap paper pel mig, els drets consolidats del promotor i el lligam públic de l’alcaldessa deixen en mans del primer totes les cartes, fins i tot la possibilitat de trencar la baralla i caure en la temptació de plantar el seu edifici a la vora del Botànic o de vendre’l perquè un altre inversor menys compromés torne a la càrrega. Quan el dia 27 s’acomplisca un any de l’anunci, els responsables públics no tindran res que presentar-nos, llevat d’assegurar, com han dit a l’hemicicle municipal, que les negociacions continuen sobre la base d’un esborrany de conveni opac i que el calendari dels resultats dependrà dels terminis que contemple eixe mateix text que se’ns oculta. En definitiva, no se’ns pot assegurar ni el com ni el quan d’una permuta efectiva. Però tampoc s’ha avançat en plasmar una modificació del planejament (ni puntual del pla general, ni d’inclusió en la seua revisió actualment en curs com tampoc en el pla especial de protecció d’aquest entorn) on tot això reste ben quadrat.

En tot un any, el que sí hem vist de cert en l’entorn del Botànic-Jesuïtes ha estat l’agreujament de l’estat de l’alqueria medieval del carrer Gaspar Bono, legalment protegida i de propietat municipal. O la minva d’actius patrimonials, com la clausura indefinida del Museu de Ciències Naturals P. Ignasi Sala i la dissolució del Museu Valencià d’Història Natural. En aquest any, tampoc hi ha hagut avanços en els convenis entre ajuntament i universitat per a cap cessió o col·laboració.

Encara que comprenguem les dificultats burocràtiques i econòmiques d’uns acords amb tantes implicacions, no podem estar-nos de fer algunes preguntes. Per què no s’avança en el rescat enjardinat dels terrenys, com es va fer en el seu dia amb el Jardí de les Hespèrides, parcialment executat sobre terrenys del mateix promotor quan encara no s’havien reparcel·lat formalment? Per què tampoc cap signatura, ni que siga d’un protocol d’intencions amb la Universitat? Per què no posar en marxa l’exposició pública del pla especial ja contractat? Per què no posar les bases d’un avantprojecte global d’ordenació i d’adscripció d’usos per a la recuperació del conjunt de terrenys de les dues illes, la de jesuïtes i la del Botànic, atés que també l’alqueria del carrer Beat Gaspar Bono i la gran parcel·la que l’envolta són municipals?

És l’hora de l’Ajuntament de València. Res no impediria avançar en aquests aspectes. Per part nostra, continuarem amb iniciatives que posen l’accent en els valors del lloc i mantenint la consciència ciutadana que espera un acord definitiu per al tema.

Anuncis