29/01/2009

CARTA OBERTA SOBRE EL RESCAT PAISATGÍSTIC DE L’ENTORN DEL BOTÀNIC

A conseqüència de la desgraciada sentència del TSJCV que esmena la normativa provisional dictada per la Generalitat en el Decret de declaració com a BIC del Jardí Botànic, s’han produït reaccions contradictòries.

Entre els qui públicament s’han manifestat (Govern Municipal, regidors de l’oposició, Associació de Veïns del Botànic i Coordinadora Salvem el Botànic) hi ha hagut unanimitat de criteris en què no s‘edifique cap immoble, de manera que puga ampliar-se el Jardí de les Hespèrides fins la Gran Via. Unanimitat també en què això s’aconseguisca mitjançant una compensació edificatòria (una permuta) al titular dels drets urbanístics, el promotor hoteler Antoni Mestre (Expogrupo) que ha resultat beneficiari de la Sentència i que, segons s’afirma, no és procliu a cap negociació. Però també hi ha hagut crítica i baralla política sobre les responsabilitats de cadascú en els antecedents que han portat a la situació present i sobre les accions que caldria mamprendre.

Davant d’açò, i primer de tot, hem de dir que no és aquest el camí. Si hi ha unanimitat en l’objectiu, s’ha d’apartar la baralla política per tal de sumar aportacions en positiu i aconseguir també unanimitat de criteri sobre la via de solució més adient al cas. El conflicte ve de massa lluny i ja està massa complicat com per a relatar-lo sols en clau política i generar amb això més baralla partidista que sols servirà per a debilitar la força que la solució del cas necessita. Per això cal recordar que el conflicte Jesuïtes és una herència del franquisme, gens diferent a la que pesava sobre el futur de la Devesa del Saler, on el rescat dels drets urbanístics que no van aplegar a materialitzar-se s’ha acabat de pagar fa ben poquet de temps. Els successius Governs Municipals de la democràcia han intervingut sobre el tema, amb major o menor fortuna, insuficiències i contradiccions, però vist en conjunt ho han acabat fent d’una manera positiva ja què han donat peu a la progressiva viabilització del rescat que ara tots volem. En 1988 els governs socialistes, malgrat traspuar crisis polítiques internes, rescataren la molla més gran i van reduir les expectatives donades per la planificació de 1970 (edificació de tota l’illa amb blocs d’11 alçàries i torres de 30) a una cinquena part, concentrant-la, això sí, en un lloc paisatgísticament molt sensible, davant del riu i a la vora del Botànic; van protegir l’edificació col·legial originària i van posar a disposició municipal el terç nord de la superfície del recinte. Deu anys després els Governs populars van rescatar, amb el beneplàcit de la ciutadania, dos terceres parts d’allò pendent i van fer el Jardí de les Hespèrides. Ara tots plegats podem culminar el rescat de l’últim terç, no resolt, i evitar afectar, per sempre, la integritat del paisatge que s’ha volgut rescatar amb tant de treball ciutadà i dispendi públic. Si es fa aquesta lectura positiva, sense entrar en els detalls sobre convenciments, canvis de criteri i mancances de gestió d’uns i d’altres, podrem avançar, com la ciutadania reclama, fins aconseguir l’objectiu que compartim. Per tant, fem una apel·lació a la concòrdia i a la cooperació de totes les parts.
Sobre eixes premisses, Salvem el Botànic, des de la seua modesta posició però també des del convenciment de la legitimitat que li dóna el seu persistent treball al llarg de catorze anys, fa la seua aportació demanant a totes les parts que la sospesen i que la discutisquen en benefici de la finalitat perseguida: culminar el rescat íntegre del front paisatgístic del Botànic-Jesuïtes sense cap interferència edificadora.

Amb independència del que diga la sentència sobre una normativització provisional dictada per la Generalitat, creiem fonamentat entendre que, des de l’entrada en vigor de la Modificació 5/2007 de la Llei de Patrimoni Cultural, aquella normativització ha restat desfasada i substituïda per les normes de dita Llei considerades normativa d’aplicació directa mentre no és confeccione el Pla Especial de Protecció de l’Entorn. El Pla Especial haurà de seguir de la manera més rigorosa possible, esmenant i modificant si pertoca el planejament precedent nascut des de altres supòsits i amb altre marc legal. Per tant, el que cal és tirar endavant aquest Pla Especial, la confecció del qual l’Ajuntament té des de fa mesos contractada, dictar mentrestant, tal i com la llei preveu, la corresponent suspensió de llicències i culminar la seua redacció amb el major rigor i fonament possible, desprenent-se d’això, sense dubte, la inedificabilitat urbanística i patrimonial d’aquest àmbit paisatgísticament tan sensible. Lògicament, aquest Pla Especial, modificatiu del planejament precedent, ha d’articular la manera de compensar, també urbanísticament, els drets particulars del senyor Mestre que en resulten legítims desprès d’actes administratius i sentències que els han anat consolidant i augmentant al llarg dels últims vint anys.

La iniciativa pública, bàsicament municipal, és fonamental per tal de reforçar amb passes administratives fermes l’autoritat necessària en tota negociació. Al promotor hoteler li demanem una posició més pragmàtica respecte dels seus interessos i més sensible vers els de la comunitat en la qual exerceix el seu negoci o activitat.

Per últim, respecte de la Sentència, pensem que és responsabilitat de totes les parts que s’han posicionat en contra de la minva de valors que es derivaria en el cas de consumar-se l’edificació pretesa, recórrer davant del Suprem, per tal que la declaració de BIC i la consegüent protecció d’entorn que la Llei hi associa, no resten desnaturalitzades i buidades de sentit. Això és responsabilitat primera de les administracions públiques, encarregades per la Llei de garantir la salvaguarda del nostre patrimoni.

Servisquen aquestes paraules, dirigides als nostres responsables públics i a la ciutadania en general, com apel·lació a la concòrdia, a la responsabilitat i a la unitat en la defensa del nostre patrimoni, a la culminació definitiva del rescat paisatgístic del valuós enclavament Botànic-Jesuïtes.

Coordinadora Salvem el Botànic, recuperem ciutat
València, 29 de gener del 2009

Veure Nota de Premsa Unanimitat i concòrdia de 30/01/2009
Veure la sentència TSJ 2009/3 de 9 de gener

Anuncis