Nota de Premsa de Salvem el Botànic, recuperem ciutat
València, 29 de maig de 2013
Al·legacions al projecte de Conveni municipal per al rescat dels terrenys de Jesuïtes
EL QUE VA DAVANT, VA DAVANT: ANEM PLANTANT!
El dia 29 de maig de 2013, la Coordinadora Salvem el Botànic, recuperem ciutat ha presentat les seues al·legacions al projecte de Conveni entre l’Ajuntament de València i la mercantil Expogrupo (ací, les al·legacions en castellà), instrument que hauria de permetre l’obtenció dels terrenys de Jesuïtes per a destinar-los a zona verda.
Com ja havíem afirmat en anunciar-se el Conveni, la ciutadania pot estar d’enhorabona. Sembla que s’està culminant positivament un procés de rescat que arranca amb els primers governs democràtics de la ciutat i que està a punt de tancar-se ara, 25 anys després, per part de l’actual Govern municipal. El conjunt paisatgístico-cultural Botànic-Jesuïtes i, amb ell, la façana septentrional del Conjunt Històric de València vers el Túria, s’hauran salvat.
L’enhorabona, lamentablement, ha de ser crítica per diverses raons. Una és l’absència d’un marc real de participació a la nostra ciutat, la qual cosa ha fet necessària una gran perseverança ciutadana durant més de 18 anys. Una altra és la qüestionable solució urbanística triada, que implica la pèrdua d’una edificació municipal i la implantació d’un model urbà discutible a la zona de Mestalla. I una altra més, les ombres de la dimensió econòmica que comporta l’acord, que són reflex i alhora conseqüència d’un provat procedir que dóna prevalença a les expectatives de benefici particulars sobre la defensa dels interessos públics.
Aquesta crítica s’ha substanciat en sis al·legacions. Les dues primeres, referides a l’àmbit Botànic-Jeuïtes, poden resumir-se així:
Sobre el futur dels terrenys rescatats i la globalitat de l’illa de Jesuïtes en relació amb el Jardí Botànic:
A banda dels terrenys rescatats, i en lògica correlació amb el Jardí de les Hespèrides, resta per resoldre el tema de l’Alqueria del carrer Beat Gaspar Bono i els terrenys municipals que l’envolten, la reconstrucció de l’ala enderrocada del Col·legi de Jesuïtes i la vinculació d’aquest amb els seus patis, la destinació cultural de tot el conjunt, i la resposta satisfactòria a les expectatives dotacionals del veïnat del Botànic. Proposem que el Conveni explicite els altres actors involucrats (el veïnat del barri de Botànic, així com la Generalitat –per les seues competències i per les implicacions econòmiques–, la Universitat de València –propietària del Botànic–, els Jesuïtes –propietaris de l’antic Col·legi de Sant Josep– i la ciutadania en general, incloent-hi també el veïnat de Mestalla) així com la decisió d’arribar a una solució integral del conjunt amb la participació de tots ells.
Sobre l’habilitació ràpida dels terrenys rescatats:
L’acord no diu quan (i com) podrem gaudir plenament d’aquest espai tan costosament rescatat. S’hauria de pensar en una via per a posar immediatament a disposició de la ciutadania l’espai recuperat, tot i que siga amb un caràcter provisional. De no fer-ho així, els terrenys rescatats veuran agreujada la dinàmica d’abandonament i marginalitat en què han caigut. Proposem que el Conveni incloga una intervenció habilitadora, tot i que siga provisional i de costos mínims, expressament permesa per l’actual propietari, a executar de manera immediata per l’Ajuntament amb la supervisió del Jardí Botànic de la Universitat de València.
La tercera al·legació i la quarta plantegen dubtes i demanen aclariments: una sobre l’operació urbanística a Mestalla i l’altra sobre la dimensió econòmica de l’acord. Les dues últimes objecten directament la compensació de projectes tècnics i les demandes de responsabilitat patrimonial que pesen sobre l’erari públic.
València, 29 de maig de 2013