Nota de Premsa de Salvem el Botànic, recuperem ciutat

València, 13 de juliol de 2005
Sobre la incoació d’expedient per a declarar BIC el Jardí Botànic

PER FI: el Botànic, BIC; un valor reconegut, un entorn normativitzat
PER FI: un fre a l’abús hoteler i a la desfeta d’un paisatge

ENHORABONA, AMB
TOTS EL MATISOS, PERÒ ENHORABONA!

La Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià ha reincoat l’expedient per a la declaració del Jardí Botànic, Bé d’Interès Cultural amb la Categoria de Jardí Històric, amb delimitació i normativització protectora de l’entorn

  1. Felicitem-nos-en per la represa formal de l’expedient sol·licitada per aquesta Coordinadora i per la Universitat de València, propietària del Jardí: la ciutadania està d’enhorabona.El Botànic s’ho val i l’entorn s’ho mereix. Els arguments sobre la capacitat i obligació protectora de la Generalitat emprats per la Coordinadora davant el Síndic de Greuges i els tribunals de justícia, s’han vist reconeguts. Fins i tot han estat recollides l’estructura i bona part dels continguts de la proposta tècnica en el seu dia aportada, particularment la descripció de valors del Jardí, la delimitació i el plantejament protector general de l’entorn, si hi exceptuem l’assumpció de l’edificabilitat hotelera actual en un volum concentrat, una solució contemporitzadora de signe positiu però no per això suficient.
  1. En efecte, valorem com a ben positiva la reducció d’alçària a la meitat, dels 38’50 m. de cornisa previstos per la planificació actual (en la pràctica es projectaven entre 44 i 47 m. en total) als 16’80-19’30 m. de la proposta incoadora. La Resolució de la Conselleria ve a reconèixer que la implantació del volum que es pretén per a hotel és un desgavell fora d’escala. En eixe sentit, s’ha de veure de manera suficientment favorable com per a donar suport a la Generalitat contra les pretensions depredadores i abusives del promotor hoteler si persisteix en imposar-les. Esperem que a partir d’ara el debat puga situar-se en els termes adequats de patrimoni i paisatge urbans.
  1. Una vegada hem aplegat a aquest punt i després de deu anys de constància reivindicativa compensada amb un seguit esglaonat i lent de progressos, de la mateixa manera que vam celebrar les negociacions de l’Alcaldessa en 1997-98 per tal d’alliberar 2/3 de l’edificabilitat de la zona però vam haver de denunciar el resultat dels costosos acords, encetar una nova campanya didàctica i renovar la nostra tasca al llarg de set anys fins rebre nous fruits,celebrem ara l’exercici de responsabilitat i d’autoritat que encapçala el Dtr. Gral. En Manuel Muñoz.El qualifiquem de valent respecte de la inèrcia dels/les antecessors/es, però apocat una vegada decidit a intervenir-hi. La confirmació del seu tarannà dependrà de si la Resolució esdevé una primera passa per tal de negociar amb el promotor, des d’una posició decidida i de fortalesa legal, l’eradicació total de cap edificació o si resta com una meta final.
  1. Pensem que l’objectiu patrimonial ha de ser la recuperació del paisatge històric -no sols de l’harmonització de la seua escala- i del seu gaudi social. Això passa per aconseguir la incorporació dels terrenys a un discurs de complementació i enriquiment del Jardí Botànic i de la seua presència paisatgística, com l’iniciat amb el Jardí de les Hespèrides, que tindria de colofó estendre l’enjardinament fins al front de la Gran Via.
  1. Anunciem la nostra participació en l’expedient declaratiu sobre la base d’aquestes premisses. En decisions sobre patrimoni, com ja hem vist pels antecedents, la virtut no sempre està en el terme mitjà. Després de 10 anys de persistència per tal de redreçar 35 anys d’amenaça, la ciutadania no es mereix cap mediocritat, sinó l’excel·lència i rigor de la solució més coherent.

Pagava la pena persistir, amigues i amics