Nota de Premsa de Salvem el Botànic, recuperem ciutat

València, 20 de gener de 2009

TAN GREU DECEPCIÓ DAVANT LA RESOLUCIÓ JUDICIAL NO MINVA EL PES I LES RAONS DE LA NOSTRA REIVINDICACIÓ

En relació a la sentència del Tribunal Superior de Justícia, coneguda avui, sobre els recursos plantejats per Salvem el Botànic i per Expogrupo (per raons totalment oposades) davant el decret de declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) del Jardí Botànic de València de 29/09/2006 (DOGV 04/10/2006), i que anul·la l’article que limitava les altures a edificar, hem d’avançar:

1. Estudiarem amb detall la sentència i avaluarem la possibilitat de recurs de cassació, en deu dies, davant el Tribunal Suprem

2. Manifestem la nostra sorpresa, disconformitat i decepció absolutes en comprovar:

– que una sentència judicial puga donar a entendre que un decret declaratiu de BIC no pot revisar el marc urbanístic precedent, quan així ho determina taxativament la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (art.34.1) i, com és el cas, hi ha un patrimoni cultural reconegut, un interés públic que es troba en perill precisament si es materialitza allò previst per dit planejament

– que la manca d’actuació o la mala pràctica –invocades en la sentència– de l’Administració en la defensa de l’interés públic com és el patrimoni cultural, no puga rectificar les seues conseqüències, impedint-se, via judicial, la revisió –amb les compensacions econòmiques o en espècie que en dret corresponguen als interessos particulars afectats– tot i que això porte com a resultat final i definitiu la destrossa dels béns protegits, essent que la protecció dels mateixos hauria d’estar per damunt d’altres consideracions.

3. Amb independència de la Sentència i del seu possible recurs, havent entrat en vigor en febrer del 2007 l’última modificació de la legislació patrimonial, l’Ajuntament ha de proveir el corresponent Pla Especial de Protecció –actualment en redacció– que ha de subjectar-se a ella, d’acord amb l’Art. 39.3.e: “Cap intervenció no podrà alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de la zona ni pertorbar la contemplació del bé. La regulació urbanística procurarà a més la recuperació d’aquells valors arquitectònics i paisatgístics acreditats que s’hagen vist afectats amb anterioritat a la declaració”. Per tant, per molt consolidada que estiga la posició indemnitzatòria que aquesta sentència acaba de reforçar-li al promotor, de resultar certa la voluntat municipal d’estendre el Jardí de les Hespèrides fins la Gran Via (declaracions públiques del Regidor Alfonso Grau), allò que pertoca és suspendre llicències immediatament i revisar el planejament d’acord amb el precepte legal: de manera indefugible i indemorable. En la pràctica, doncs, a hores d’ara, la pilota està sobre la teulada de l’Alcaldessa.

PATIR TAN GREU DECEPCIÓ EN LA LABOR DE LA JUSTÍCIA NO MINVA EL PES I RAONS –fins i tot legals– DE LA NOSTRA REIVINDICACIÓ. Hipotètics recursos a banda, la pilota està a la teulada municipal.

En tot cas, nosaltres continuarem lluitant per la recuperació del paisatge urbà i per la dignificació del nostre patrimoni històrico-cultural.

Veure la sentència TSJ 2009/3 de 9 de gener