05/02/2008 Reflexions amb motiu de les manifestacions de Rita Barberá arreplegades avui pel diari Levante-EMV.

************
El Levante-EMV d’avui, dimarts 05.02.2008 i amb el titular, “ LA ALCALDESA RESALTA SU GESTIÓN PARA SALVAR EL BOTÁNICO DE LAS ´TRES TRISTES TORRES´ DE JESUITAS”, edita aquesta crònica:

M. V., Valencia
Rita Barberá, alcaldesa de Valencia, no quiso pronunciarse ayer de forma explícita sobre cuál será su postura respecto al solar de Jesuitas después de que, la semana pasada, el propietario del solar anunciase su intención de construir allí viviendas en lugar del hotel que anteriormente tenía proyectado. Así, la primera edil no dijo ni una palabra sobre la posibilidad de que el ayuntamiento ofrezca al dueño de los terrenos una permuta por otro solar y salvar definitivamente, de esta forma, el Jardín Botánico de la ciudad.
Barberá destacó, eso sí, su “satisfacción” porque fue ella quien eliminó las tres torres que se iban a levantar en la zona y que eran consecuencia de “la fatal gestión de los socialistas”, dijo. “El gobierno socialista -agregó- planteó tres tristes torres en el solar de Jesuitas, con las que me encontré yo cuando llegué al puesto de alcaldesa”.
Sin embargo, aseguró, su actuación, llevada a cabo “con prudencia” y “capacidad de diálogo” logró “evitar esas tres tristes torres”, lo que la llena de “satisfacción” por “haber plantado cara a un gravísimo problema creado por los socialistas”, pese a que estos actuaron “de tal forma que, hasta los propietarios, a través de la justicia, ya con licencia, tenían todos los derechos para poder construir” en el lugar.
La primera edil también puso de manifiesto su confianza en que “algo así no vuelva a pasar ni aquí ni en España”, al tiempo que celebró que su gestión y la del resto del PP fuera la que consiguiese “deshacer el nudo de gestión espantosa que hicieron los socialistas” en este tema concreto.

************
Davant l’actitud manipuladora de l’alcaldessa de València en el seu esforç de reescriure la història, i sense llevar-li mèrits, presentem aquest recordatori-argumentari:

Cal recordar que l’Estudi de Detall de les Tres Tristes Torres, com figura urbanística de COMPETÈNCIA MUNICIPAL, fou tramitat i APROVAT (1994-1995) PEL SEU GOVERN (Coalició PP-UV, presidida per ella mateixa!); això sí, comptant amb l’autorització prèvia de la Conselleria de Cultura de la Generalitat (que era socialista) però com a resultat d’un procés negociador d’aquesta, obligat PRECISAMENT PERQUÈ UNA DE LES PRIMERES COSES QUE VA EMPENTAR L’ALCALDESSA BARBERÁ EN APLEGAR AL GOVERN EN 1991 FOU CONCEDIR LLICÈNCIA (per cert sense reconéixer en ella l’obligació de sotmetre’s a l’autorització patrimonial prèvia de la Generalitat, PER TANT DE MANERA IL·LEGAL) als empresaris Lladró-Miquel, per tal d’edificar un bloc residencial de 9 altures que s’estendria en tot el front de l’antic pati de Jesuïtes sobre el Passeig de la Petxina. Amb aquesta acció l’Alcaldessa estava consolidant els drets urbanístics concedits pel Pla General i limitant el camp de maniobra de la Generalitat. Per tant, prou d’acusar als socialistes reescrivint equívocament el passat.

Aquesta edificació responia, en efecte, a les polèmiques previsions del PGOU de 1988 en aquest punt, que incloïen els drets edificatoris de 16.446 m2 de sostre que encara avui corresponen a l’hoteler en eixe lloc. Però s’ha d’explicar que l’edificabilitat que el PGOU va reservar en eixa zona fou el resultat d’una duríssima negociació amb els inicials propietaris (els Jesuïtes), que tenien adjudicat més de 250.000 m2 de sostre pel planejament de 1970 (amb torres de més de 30 plantes!), i que va ser el govern progressista d’aleshores, presidit per Pérez Casado, qui, en solitari i sense cap ajuda de l’oposició (que, en pla bel·ligerant, estava alineada amb els interessos dels propietaris dels col·legis religiosos), VA ACONSEGUIR TAN SUBSTANCIAL REDUCCIÓ no sols gratuïtament sinó amb la contrapartida de cessió al municipi PER A USOS CULTURAL-EDUCATIUS del terç sud dels antics terrenys col·legials; TERRENYS QUE, PER CERT, A HORES D’ARA EL GOVERN DE BARBERÁ NO HA ESTAT CAPAÇ D’INCLOURE ENTRE LES SEUES PROPIETATS I, MENYS ENCARA, ASSIGNAR ALS EQUIPAMENTS SOCIAL-EDUCATIUS demanats per l’Associació de Veïns en benefici d’un barri envellit i desdotat.

Si l’actual Alcaldessa haguera previst el conflicte cívic-patrimonial que l’edificació d’aquest enclavament anava a provocar, no s’entendria el seu paper en l’oposició; i si en accedir al Govern Municipal haguera cregut que mereixia reconducció, per comptes de posar el seu esforç en consolidar els drets edificatoris dels propietaris mitjançant la concessió (precipitada, bel·ligerant i il·legal) de Llicència, en la seua mà estava haver encetat un nou procés de negociació i revisar el planejament per a portar-lo a efecte. Així hauria ‘esmenat’’ (millor dit: ‘culminat’) el procés gestionat en solitari pels seus predecessors i la ciutat s’haguera estalviat 20 anys de prolongació del conflicte. No resulta massa útil remoure eixos antecedents, però davant les tòpiques acusacions que Barberá reitera de tant en tant als socialistes, s’ha de remarcar que la cosa no fou així i que ella n’és també corresponsable.

El que sí s’ha d’apreciar -i s’ha fet públicament- és reconéixer-li a Barberá la seua resposta quan, a conseqüència de l’aprovació de l’Estudi de Detall de les Tres Tristes Torres (que no ho oblidem, no haguera arribat a aconseguir vigència urbanística si l’Ajuntament presidit per ella no l’haguera aprovat!) i l’escandalera que això va generar, ella va negociar amb les parts propietàries i va aconseguir que una d’elles acceptara permutar (de manera molt onerosa per a la ciutat), mentre l’altra, l’hotelera, es feia l’ama i senyora del lloc reubicant-se amb millor presència urbana, eixamplant les seues condicions d’ocupació i augmentant els paràmetres edificatoris lucratius (amb la trampa normativa de permetre superfícies útils ‘aprofitables però no computables’). Amb tot, l’Alcaldessa, en veure l’espectacular contestació cívica i cultural de la societat valenciana i de més enllà de les fronteres estatals, va saber rectificar amb una negociació positiva, malgrat resultar massa onerosa i certament incompleta. Que el promotor hoteler ‘no volguera’ permutar, no era excusa ja que amb la mateixa modificació de planejament amb la qual es va resoldre la permuta de Lladró-Miquel podia haver-se imposat el trasllat, a gust o a desgrat, dels drets urbanístics de Mestre. Malgrat aquest dèficit, va resultar una passa molt important i aplaudida que, a més de derivar en la creació del Jardí de les Hespèrdies, ha donat temps per a despolititzar el tema i, mitjançant la persistència ciutadana i finalment l’acció declarativa -també incompleta, però igualment positiva per al procés- de la Generalitat, situar-nos avui en un escenari on la resolució definitiva està ben a l’abast.

Ara, si hem de mirar enrere ha de ser només per a veure-ho tot com un procés que hem de culminar amb èxit, per tal de satisfer les expectatives i fer rendible l’esforç de tanta gent, guanyant definitivament la recuperació d’un paisatge emblemàtic de la nostra ciutat. Per aconseguir-ho, l’Ajuntament compta amb l’ajuda de la nova situació legal dels terrenys, vinculats a la declaració de BIC del Jardí Botànic, i del nou marc normatiu (la Modificació de la Llei de Patrimoni de febrer de 2007), així com de la taxabilitat i deslocalització -per tant, permutabilitat- que una promoció immobiliària de tipus residencial, com la que actualment està estudiant el promotor hoteler, permet. Ara, amb l’obligació de redactar el Pla Especial de l’Entorn, que ha de complir les estrictes exigències de la recent modificació legal, i per tant, ha d’ésser modificatiu del PGOU o integrat en el nou PGOU, tenim l’instrument efectiu i l’ocasió d’or per tal d’eradicar l’edificabilitat subsistent d’eixe lloc i resoldre així, definitivament, un conflicte urbà que aquesta ciutat i el patrimoni del poble valencià arrosseguen des de 1970. Un conflicte que seria tancat des del consens social i polític, però que lògicament, en culminar-lo, seria protagonitzat amb el mèrit gestor i polític per l’actual Alcaldessa. Aquest Pla Especial que està en tràmit de contractar-se, hauria de tenir entre els seus objectius, explícitament manifestats, l’articulació de la mencionada eradicació edificatòria, camí per al qual l’Ajuntament ja podia suspendre llicències i d’eixa manera situar, des d’una perspectiva de voluntat i autoritat, la negociació definitiva amb l’hoteler.