A què espera el rescat de Botànic-Jesuïtes?

Publicat a Levante-EMV, 10/11/2010

És necessari arribar a un acord coherent i ràpid que eradique l’edificabilitat al costat del Jardí Botànic i del Jardí de les Hespèrides

Segons els mitjans, des de fa més d’un any el Govern Municipal manté negociacions amb l’hoteler barceloní Antoni Mestre, promotor d’un hotel als terrenys que ocupaven els jardins de joc del Col·legi de Jesuïtes, a la vora del Botànic i del Jardí de les Hespèrides. L’objectiu perseguit és acordar una compensació urbanística en un altre emplaçament que permeta eradicar per sempre l’amenaça edificadora que encara pesa sobre el futur d’eixos terrenys i que, d’executar-se, podria malbaratar eixe paisatge urbà.

No s’ha aplegat fins ací sense esforç. Són ja 15 anys de fonamentada reivindicació ciutadana, una llarga carrera de fons on les raons i la persistència han evitat que el ciment infligira un nou atemptat al patrimoni de la ciutat, mantenint oberta una porta a la rectificació. El treball cívic, aliat amb el temps, ha vençut les reticències i malentesos inicials i ha aconseguit que tot l’arc polític inclós el Govern Municipal (en paraules dels regidors Grau i Bellver, com una voluntat expressa de l’Alcaldia), compartisca la necessitat de culminar el rescat d’eixe paisatge.

Ara bé, què passa? No s’està allargassant massa el procés? Com és que no veiem més fruits de la voluntat negociadora que el fet de no haver-se reprès el tràmit d’obtenció de llicència -cap mèrit en plena crisi immobiliària i de finançament, més encara en el sector hoteler- per part del promotor? Com s’entén una negociació sense que els responsables públics posen a la taula les seues possibilitats, com ho són l’obligada revisió del planejament, que en teoria està fent-se en forma de Pla Especial de Protecció de l’Entorn del Jardí Botànic i de l’Església de Sant Miquel i Sant Sebastià, i el dictat de la pertinent suspensió de llicències d’edificació en la zona? Com s’entén que no s’aprofite l’actual revisió del Pla General per a quadrar en la planificació els paràmetres compensatoris necessaris? Com s’entén una negociació amigable per part municipal mentre el mateix promotor porta als Tribunals a la Generalitat en demanda d’una compensació de més de 40 milions d’euros per hipotètics i ben discutibles perjudicis?

La Generalitat i Ajuntament -cadascú a la seua, malgrat la identitat de color polític-, són conscients que estan jugant-se els diners públics, a més de seguir posant-se en perill la protecció real d’aquest emplaçament patrimonial? No ho sembla. Se’ls veu incapaços d’entendre’s, coordinar-se i concórrer amb coherència a una partida que el promotor juga per parts, amb cartes marcades per la indolència i la descoordinació dels seus contrincants de taula. La inconsistència o descontrol de l’acció pública resulta patent quan l’Ajuntament, inicialment aliè al litigi de Mestre i de Salvem el Botànic contra el Decret Declaratiu de BIC del Jardí Botànic (que concentrava l’edificabilitat del promotor en un volum menys agressiu), s’ha personat davant el Suprem en contra dels plantejaments de dita Coordinadora, donant així suport passiu a la mateixa construcció hotelera que negocia eradicar i remarcant el càstig judicial dictat pel Tribunal Superior contra la Generalitat.

És eixa la millor manera d’actuar quan està oberta una negociació? Quants diners o compensacions extra pot costar-li a la ciutadania eixa incoherència?

Podria pensar-se que en el panorama econòmic actual l’hoteler potser no tinga interés en materialitzar el seu projecte i que la seua pròpia demanda contra la Generalitat vinga a ser una palanca plantejada a la fi de forçar un acord avantatjós, encara que l’interlocutor siga només l’Ajuntament. També seria cas que, no entenent la partida, algú trenque la baralla i, al final, amb l’excusa d’exigències massa altes no temperades per l’exercici d’autoritat que ací fa falta, el Govern Municipal trobe l’excusa per a tornar-se’n arrere i deixar-ho córrer, mantenint l’amenaça edificadora viva per temps indefinit i veient com el promotor entra a sac en les exhaurides arques autonòmiques.

Cal el lideratge de Rita Barberá

Davant la paràlisi i la contradicció, hem de reclamar el lideratge i el compromís de l’alcaldessa Barberá. Cal una intervenció contundent, especialment assenyada i positiva, ferma i concertadora, per tal de superar definitivament aquest llarg capítol de la conflictivitat urbana de la ciutat.

A banda de brandir les armes legals que hem indicat, pot comptar-se amb la nostra proposta «De Jesuïtes a Nuevo Centro» que el Govern Municipal coneix des de la tardor de 2009 i que, davant l’impasse negociador, fou facilitada als mitjans de comunicació en juny passat. En ella s’exemplifica la viabilitat de transferir l’edificabilitat i compensacions necessàries a un lloc patrimonialment indiferent com ho és «Nuevo Centro», sense cap cost econòmic, mitjançant una nova edificació en altura. Recordem que en aquest recinte es troba radicat l’Hotel Expo del mateix promotor, de manera que si finalment vol materialitzar el seu projecte de luxe, podrà beneficiar-se de totes les sinèrgies de proximitat amb l’actual establiment i generar, alhora, un revulsiu modernitzador d’un centre comercial que en els últims anys ha vist créixer molts competidors en un fum de ‘nous centres’ de la ciutat.

Reconeixem que la nostra proposta és una solució entre altres possibles. Ara bé, allò realment imprescindible és que, en defensa dels interessos de la ciutat, s’arribe a un acord, coherent i el més ràpid possible, que eradique l’edificabilitat al costat del Jardí Botànic i del Jardí de les Hespèrides. Nosaltres insistim en reivindicar-ho.