Nota de Premsa de Salvem el Botànic, recuperem ciutat

València, 29 de setembre de 2006
Sobre l’esperada declaració del Jardí Botànic de la Universitat de València com a Bé d’Interès Cultural

EL BOTÀNIC JA ÉS BIC: UN POSITIU I MERESCUT RECONEIXEMENT I UNES NOVES REGLES DE JOC. Però, amb quin abast protector? Es resol per fi el CONFLICTE DE JESUÏTES?

El Consell de la Generalitat aprova el decret que declara el Jardí Botànic de València com a Bé d’Interès Cultural i protegeix el seu entorn. Sense dubte, això és una conquesta aconseguida en gran part per la lluita tenaç de la ciutadania valenciana. Amb la declaració de BIC conclouen dècades d’inacció i de permissivitat de les administracions valencianes: tant l’autonòmica, que es resistia a posar en valor l’excel·lència del lloc i a protegir-lo de manera conseqüent, com també la municipal (i fins i tot la judicial) incapaç de prendre distància respecte dels interessos immobiliaris, com ara els representats pels promotors de l’hotel projectat al costat del Jardí, als terrenys que havien sigut pati de jocs i d’entrada al Col·legi de Sant Josep.

Segons es podia deduir de les passes del procediment (text de la incoació, rebuig de les nostres al·legacions) i si els mitjans de comunicació ho confirmen (amb la deguda cautela fins a la publicació al DOGV) sembla que la declaració recull l’edificabilitat urbanística –heretada des dels inicis del conflicte de Jesuïtes– amb la previsió d’encaixar-la, com a màxim, en un volum de 6 altures als terrenys mencionats. Si és així, la nostra celebració i aplaudiment a la declaració de BIC ha de ser ben matisada: hi ha motius per a la decepció (el problema no s’acaba ací, malgrat haver-se pogut tancar definitivament) i alhora per a l’optimisme (s’obri un nou panorama legal, urbanísticament i judicialment perfectible, i un nou escenari que pot incentivar l’eradicació concertada de les previsions edificatòries).

Malgrat que el BIC naixca amb eixes mancances protectores, és indubtable que la nova situació suposa tot un avanç en la resolució del conflicte. Objectivament és un gran salt endavant en el procel·lós camí del ‘menys dolent que la solució precedent’ recorregut des de la recuperació de la democràcia i potser siga la clau de noves millores o d’una renúncia edificatòria compensada. Però en tot cas s’ha de precisar que, sobre la base del reconeixement legal dels valors del Botànic que amb rang de BIC s’acaba de produir, segons Llei sols hi té cabuda l’establiment d’una protecció conseqüent, per al Jardí Històric i per al seu entorn, i això sempre podrem reivindicar-ho amb tota la força jurídica, per fi sense rèmores urbanístiques ni de decisions patrimonials poc fonamentades que conduïen a donar-ho tot per perdut en les instàncies judicials. Salvem el Botànic ho tindrà en compte i continuarà treballant per lliurar d’edificacions l’entorn protegit, per la preservació total i definitiva d’aquest paisatge emblemàtic del nostre patrimoni urbà.

Animem l’Ajuntament i el promotor hoteler a trobar, en la nova situació que s’imposa legalment, l’estímul de l’acord que la ciutadania de València espera: UN ESPAI ENJARDINAT, UN PAISATGE LLIURE D’EDIFICACIONS.

Anuncis