04/10/2006

El DOGV dóna força legal a la bona notícia: EL BOTÀNIC JA ÉS BIC (Bé d’Interès Cultural), però confirma un trist desencís: LA DECLARACIÓ NO PROTEGEIX SUFICIENTMENT EL SEU ENTORN

El DOGV d’avui 4 d’octubre de 2006 deixa clar que el decret declaratiu aprovat el divendres passat pel Consell preveu una minsa protecció del seu entorn i no garanteix la preservació de la integritat dels valors urbanístics, arquitectònics i paisatgístics compromesos en l’emplaçament de l’antic Col·legi de Sant Josep o dels P.P. Jesuïtes. No qualificarem el fet d’emprar inadequadament l’instrument protector reclamat amb insistència per aquesta Coordinadora en favor d’eixos valors, però permetre edificar un caixonot de 6 altures vora riu i al bell mig dels terrenys que havien estat pati de jocs i d’entrada del col·legi (immoble catalogat i que ha caracteritzat el paisatge del Botànic per més d’un segle), no té justificació patrimonial. SI UNA PROPIETAT TÉ DRETS EDIFICADORS QUE DE MATERIALITZAR-SE ATEMPTARIEN CONTRA EL PAISATGE, LA LLEI PREVEU LA SEUA RECONDUCCIÓ URBANÍSTICA O ECONÒMICA (expropiació) DE MANERA QUE ELS DRETS NO S’IMPOSEN EN DEMÈRIT IRREVERSIBLE DEL PAISATGE (espoliació).

La moderació d’altures és positiva però no és suficient. La Coordinadora ha donat arguments, ha aportat dictàmens de categoria universitària i ha rescatat antecedents tècnics de la pròpia Conselleria que han estat rebutjats sense cap raonament, amb l´excusa d’unes ‘directrius superiors’ que no consten a l’expedient. Per això, malgrat la nostra dolorosa experiència davant els tribunals de justícia, hem d’insistir en què ‘sobre la base del reconeixement legal dels valors del Botànic que amb rang de BIC s’acaba de produir, segons Llei sols hi té cabuda l’establiment d’una protecció conseqüent per al Jardí Històric i per al seu entorn, i això sempre podrem reivindicar-ho amb tota la força jurídica’. El propi assessorament del Gabinet Jurídic de Presidència que confirmava la competència declarativa del Consell sobre el marc urbanístic precedent, encara que aquest pogués comptar amb aval judicial, aclaria que la definició de l’abast protector a recollir pel decret és una qüestió tècnica (per tant no política ni conjuntural) en funció dels valors a protegir i dels instruments legals (d’ordenació, normativització i si de cas, d’expropiació) posats per la Llei a disposició de preservar-los. És a dir, de manera contrària a com s’ha fet. Per tant, en el termini que marca la Llei (dos mesos) la Coordinadora valorarà si convé una revisió judicial dels termes ‘protectors’ ara establerts.

De totes maneres resten dos camins que evitarien la via judicial i solucionarien per sempre el conflicte. El primer seria per voluntat del promotor si, en no considerar atractiva o substanciosa una inversió en el marc edificatori de la nova norma, en comptes d’encetar cap litigi, volgués aplegar a un acord compensatori (venda o trasllat dels drets d’edificació a un altre lloc, p.e. la seua pròpia parcel·la de Nuevo Centro). El segon, que en tot cas pensem demanar formalment, seria per les facultats urbanístiques de l’Ajuntament, doncs, ja que la norma assigna el  caràcter de màxims a l’edificabilitat i als paràmetres de materialització, el futur planejament que en un any s’ha de proveir per a la zona (Pla Especial de Protecció, modificador del Pla General) pot determinar l’eradicació edificatòria integral i la conseqüent compensació al propietari qui, de bon grat o no, hauria d’acceptar-la. Per tant, el Regidor Bellver té una bona ocasió de demostrar amb fets la satisfacció que li ha produït la declaració de BIC.

Ja hem dit que, malgrat les mancances protectores, ‘amb la declaració s’obri un nou panorama legal, urbanísticament i judicialment perfectible, i un nou escenari que pot incentivar l’eradicació concertada de les previsions edificatòries’. Nosaltres seguirem empentant amb eixa finalitat i reiterem: “Animem l’Ajuntament -i la Generalitat, afegim ara- i el promotor hoteler a trobar en la nova situació que ara legalment s’imposa, l’estímul de l’acord que la ciutadania de València espera: UN ESPAI ENJARDINAT, UN PAISATGE LLIURE D’EDIFICACIONS“.